“Andorra deixa de tenir l'estigma de paradís fiscal”

José Luis Prada, especialista en matèria fiscal, ofereix avui la conferència La nova relació fiscal d’Andorra amb Espanya: noves perspectives, que organitza Esade i que tindrà lloc a l’Hotel Fènix d’Escaldes-Engordany. Entre altres càrrecs, Prada va ser el cap d’inspecció d’Hisenda de Catalunya entre el 1996 i el 2000.

Quina és la nova relació fiscal que s’estableix entre Andorra i Espanya?

Ve marcada pel conveni de no doble imposició (CDI) i per la nova posició que adopta Andor­ra en la seva relació fiscal amb la Unió Europea en matèria d’intercanvi d’informació automàtica en comptes financers.

Quins avantatges aporta això al Principat?

La redefinició d’Andorra com un país que deixa d’estar estigma­titzat com a paradís fiscal i al marge de la legalitat fiscal internacional i comença a homologar-se en el marc concret de les relacions amb Espanya i amb el CDI.

Al febrer va entrar en vigència el CDI. Com ha beneficiat els ciutadans?

El benefici bàsic per a Andorra en general és que treu el país de la llista de paradisos fiscals. El fet que Espanya tingui un conveni amb el Principat, des de la perspectiva espanyola homologa Andorra. Això permet que moltes mesures internes d’Espanya, supeditades a les relacions que es mantinguin amb un país, es puguin aplicar amb el CDI. El conveni el que dóna és una respectabilitat internacional amb una aplicació de normes.

Com ara quines?

Que tingui un impost de societats amb un 10% mínim sobre la renda, l’aplicació de normes antiabús que permeten que a Andorra es pugui constituir una societat holding i per invertir a Espanya; o la relació en matèria de dividends, de cànons, de transfronterers, que ara estan sotmesos a uns límits. Regula les relacions internacionals dels dos països evitant la doble imposició.

Com ajuda a millorar l’activitat empresarial?

Hi ha un repartiment de sobirania fiscal. Amb l’absència de conveni cada país fa una mica el que vol i pot fer tributar l’empresa a un cost elevat. Amb un conveni ja tens uns límits, uns procediments amistosos per resoldre els conflictes i s’estableix una definició de la residència fiscal. Així doncs, a més que s’evita la doble imposició, el benefici per a l’empresa té a veure amb la seguretat jurídica.

També reporta beneficis als transfronterers?

Sí, també evita que els treballadors transfronterers que tributen a un lloc tributin a l’altre.

Quines noves perspectives obren aquest nou marc fiscal?

Tot això converteix Andorra en un centre financer més o menys homologable. Haurà de competir amb altres estats estil Luxemburg o Suïssa i convertir-se en un país que dóna seguretat jurídica a la inversió i el contribuent perquè té un conveni amb tots els països i acords amb la UE. Al mateix temps pot introduir certes regles de flexibilitat per als vehicles d’inversió financera, d’inversió col·lectiva. Per poder fer això no pots ser un paradís fiscal amb tot el que significa d’estar contaminant. Has de tenir una reputació internacional.

Recentment la Comissió Europea va afegir Andorra en un esborrany d’una possible llista de paradisos fiscals. Per què?

Jo crec que això no prosperarà. Andorra està fent la feina bé amb la firma del tractat d’intercanvi automàtic d’informació fiscal. Dir que és un país no cooperatiu per falta de transparència no té sentit. Crec que això no pot sortir i aniria en contra dels esforços que està fent Andorra.

Què ha fet?

Està introduint una normativa antiblaqueig, està col·laborant amb autoritats financeres i fiscals d’altres països, està firmant CDI amb molts països i no tan sols amb Espanya. Està canviant per ser un país seriós perquè és conscient que està en una cruïlla que o fa això o es converteix en un pària internacional.

Què pot fer Andorra per atreure nous inversors?

Ja no pot vendre opacitat. Ha de crear instruments d’inversió col·lectiva o atreure inversors forans, que volen estar a la UE, però busquen un país com a vehicle com Luxemburg o Suïssa. Andorra ha de millorar l’atractiu dels productes d’inversió i la gestió de la banca privada. És un país molt petit que ha de dotar-se d’una legislació flexible, competitiva, que pugui donar valor afegit als inversors. A partir d’aquí, explorar sortides.