Bartumeu deixa la defensa dels Cierco per discrepàncies

El fins ara advocat d’Higini i Ramon Cierco en totes les causes derivades del cas BPA, Jaume Bartumeu, va informar ahir que ha renunciat a la defensa dels germans en el marc d’aquest procediment. Segons es va explicar a través d’un comunicat emès des del bufet d’advocats Bartumeu-Giménez, la decisió es va prendre per “l’existència d’una discrepància en l’orientació de la defensa penal dels nostres clients Higini i Ramon Cierco”. El desistiment es va comunicar dimecres al matí davant la Batllia d’Instrucció Especialitzada número 1. D’aquesta manera, Bartumeu renuncia a la defensa en les tres causes penals en les quals se’ls havia designat i de manera correlativa també es deixa la defensa “de tots els altres afers administratius i civils fins ahir confiats al nostre despatx”.

Malgrat que l’advocat no va voler donar més explicacions, algunes fonts apunten que les discrepàncies vindrien motivades per la composició del nou equip jurídic del grup, en el qual l’excomissària i advocada Maribel Lafoz es fa càrrec de les causes penals. De fet, el despatx Bartumeu-Giménez va anunciar la decisió poc després que des del grup Cierco s’informés de la reorganització del seu equip jurídic per tal “d’afrontar una nova fase del procediment judicial derivat de la intervenció de BPA”. D’aquesta manera es va detallar que a partir d’ara Casadevall Advocats i Maribel Lafoz assumeixen la coordinació de l’estratègia legal i la defensa del grup al país en el marc de la causa BPA.

Des del grup es va explicar que el nou equip donarà continuïtat a les accions que havia impulsat Bartumeu i compartiran sinergies amb la resta de professionals que col·laboren amb el grup tant a Espanya com als Estats Units. El grup Cierco va voler remarcar que “manté el seu ferm compromís amb el Principat d’Andorra” i en el document els dos germans van expressar el seu agraïment per “l’eficient tasca duta a terme fins ara en la defensa i assessorament de grup per part de Jaume Bartumeu”.

Pel que fa a les causes que defensava fins ara Jaume Bartumeu en l’àmbit penal corresponen, segons es va explicar des del bufet, en primer lloc a la causa general que es deriva del processament i posterior empresonament de l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel, en segon lloc a l’anomenada Landstreet –nom que va lligat a la societat on presumptament Miquel i dos gestors d’un fons d’inversió vinculat a BPA van rebre prop de 30 milions d’euros del propi banc en concepte d’assessorament del fons–, i per últim a la causa derivada d’una querella instada per BPA (en aquell moment entitat ja intervinguda i fora del control dels germans Cierco) contra persones desconegudes per l’edició d’un recull documental amb el qual es volia acreditar que l’entitat actuava sota “l’estricte compliment de la normativa”. En aquest darrer cas als germans se’ls cita com a responsables civils solidaris.

Via administrativa

Pel que fa als altres afers administratius i civils en destaca la demanda que els accionistes majoritaris van presentar a la Batllia a principis del mes de juny per danys i perjudicis contra el Govern i l’INAF. L’acció es basa en la petició d’una compensació econòmica de 364,5 milions d’euros per presumptes danys i perjudicis que els hauria causat l’actuació de l’administració central en el cas BPA.

MIQUEL INSISTEIX EN LA NORMALITAT DE L'OPERATIVA DE BPA

L’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, va declarar ahir davant la batlle Canòlich Mingorance en el marc de la fase final de la instrucció de la causa del cas BPA. Segons fonts consultades en la compareixença a la Batllia Miquel va insistir en la normalitat de l’operativa de l’entitat negant que s’haguessin produït pràctiques que no fossin correctes.

Miquel va donar explicacions durant unes cinc hores i la compareixença es va iniciar amb una petició del seu advocat perquè l’exconseller delegat de l’entitat pogués llegir un text, demanda a la que la batlle va accedir. Va parlar de la normativa aplicada en prevenció de blanqueig, de l’operativa amb Rafel Pallardó i va mostrar-se crític amb el fet que no se li han donat totes aquelles proves que havia demanat. Després, es va iniciar el torn de preguntes.

Les mateixes fonts van detallar que es va mantenir la mateixa línia de defensa expressada fins ara, assegurant que no s’havien comès delictes de blanqueig de capitals, sinó que es tractava exclusivament d’un tema fiscal i, per tant, no era delicte a Andorra. Alhora es va reiterar que els diversos controls que s’havien fet per part dels auditors mai havien aportat cap informació que demostrés que s’hagués actuat de manera incor­recta.

En ser qüestionat sobre la informació que es transmetia al consell d’administració i a la comissió de disciplina i control, Joan Pau Miquel va expressar que no havia explicat res sobre les compensacions perquè considerava que no era un tema rellevant. L’exdirectiu de BPA va exposar que era una qüestió a la qual no se li donava importància perquè formava part de la normalitat. Un seguit de decisions que es prenien entre Miquel i Santiago de Rosselló.