“Amb una pel·lícula es poden fer moltes coses bones”

Enhorabona. La seva pel·lícula ha recaptat 750.000 euros la primera setmana a les sales espanyoles.

Estic molt i molt content, estem incrementant gairebé cent sales més i som a dia d’avui, crec, els tercers en recaptació, és una allau preciosa.

Se l’esperava una resposta d’aquesta magnitud?

Un sempre desitja i encreua els dits. La pel·lícula sé que agrada moltíssim i això facilita moltíssim la recaptació perquè si fos avorrida seria un problema [riu], però a tots els cinemes ens diuen que la gent es queda fins al final, que aplaudeix i després, a sobre, la causa és magnífica perquè és una manera d’ajudar molts nens malalts.

Com s’aixeca una pel·lícula quan tota la recaptació és per a un objectiu benèfic?

És un regal meu, és una pel·lícula de la meva productora i de la qual no recuperarem ni un sol euro. Els actors van fer la pel·lícula perquè els va agradar el projecte, no en sabien la causa al principi, però és un regal perquè a mi els nens amb càncer em van robar el cor i és una forma d’ajudar-los i per tot el món perquè és una pel·lícula anglosaxona, es veurà en molts països i podré fer moltes coses bones amb ella.

Impulsa la Fundació Aladina perquè un dia coneix aquesta problemàtica. Com va anar?

Vaig començar fa disset anys com a voluntari, una tarda a la setmana anava a un hospital de nens amb càncer i vaig decidir fundar Aladina, que a dia d’avui ajuda milers de nens espanyols amb la malaltia.

‘Maktub’, la seva primera pel·lícula, també tenia un component solidari.

Sí, es va fer al centre de trasplantaments de medul·la òssia Maktub, com la pel·lícula, i em vaig adonar que amb un film es poden fer moltes coses bones i aquest cop he fet un pas més.

Els diners que recapti ‘Lo que la verdad importa’ es destinaran als campaments que al seu dia va fundar Paul Newman per a nens amb malalties greus. Per què aquest projecte?

Són campaments curatius perquè a un nen o nena amb càncer la medicina li cura el cos però les seqüeles psicològiques són difícils i als campaments, gratuïts per a les famílies, tracten amb centenars de nens europeus que tenen el mateix que ells i tornen al que era abans de la malaltia.

Són importants experiències com aquesta, d’oci, de diversió?

Els metges diuen que és tan important com la quimioteràpia.

També es tracta de conscienciar?

La pel·lícula té dos propòsits, recaptar és importantíssim però també conscienciar que la vida és un regal i que podem fer quelcom tan fàcil com anar al cinema per ajudar els nens malalts. I per això tothom s’està bolcant.

La música està en segon pla?

L’última cançó de la pel·lícula és meva, serà a més l’himne de tots els campaments i segueixo component però darrere la cortina.