Isabel López Coll

“S'ha d'ensenyar que llegir és un esforç però també plaer”

Llibres a dos euros per fomentar la lectura entre els més petits. 51 anys, de Barcelona. Impulsora d’Un pas de llibre, projecte que per ara consta de quatre publicacions, amb voluntat pedagògica i que ha aixecat l’interès del Govern.

“S'ha d'ensenyar que llegir és un esforç però també plaer”

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Un pas de llibre és un projecte totalment personal.

El projecte sense els altres no seria res, són col·laboradors externs amb qui estic molt contenta d’haver-m’hi trobat. Però en realitat al projecte no hi ha ningú més que jo perquè aquest és d’alguna manera el secret que tot sigui econòmic. L’objectiu és que sigui barat i estic segura que encara ho pot ser més, però clar, necessitaria que tirés endavant i que es fessin moltes vendes.

L’objectiu és intentar fer créixer l’hàbit de lectura entre els més petits i joves. La salut no és gens bona?

Tot va començar perquè vaig viure a París i allà hi ha molta cultura literària. Cada dia hi ha una notícia sobre llibres a l’informatiu, al transport públic hi ha cites d’escriptors, i vaig pensar que quan tornés havia de fer alguna cosa. Vaig mirar què tenien allà que aquí pot ser no teníem i vaig descobrir que tenen uns llibres que són de butxaca però a la mida del nen, més petit que el convencional i la lletra una mica gran.

El disseny també és important?

Amb els nens passa com amb els adults, quan obrim un llibre si la lletra és molt petita tira una mica enrere. Sense deixar de banda la història en si, que ha d’enganxar, si va acompanyada d’una lletra generosa, que ajudi a passar pàgines i s’acabi un capítol amb ganes de veure que diu el següent, crec que és un estímul més.

I com tria les obres?

No és una tria a l’atzar, hi ha com un estudi, què fa falta? I clàssics, per què no?

Hi ha ‘El Quixot’...

Sí, i Els músics de Bremen. L’adaptació d’El Quixot, de l’Anna Serra, si un nano se la llegeix ja té informació suficient per saber qui és el personatge, què feia... Faig un voluntariat de lectura a Barcelona i estem acabant El Quixot i em satisfà veure que arribo a l’objectiu, que és apropar els nens als clàssics però que alhora s’ho passin bé. Jo no sé si el dia de demà aquell nen llegirà El Quixot ‘de veritat’, però si més no em dono per satisfeta perquè ja en tindrà coneixement.

Despertar l’interès per la lectura en un nen garanteix un adult lector?

És complicat predir això, però si més no tu els dones les eines perquè així sigui. Crec que alguna cosa queda, sort en vaig tenir que a l’escola em van fer llegir molt, i saps com de satisfeta estic? Penso que no sé si ho hauria fet iniciativa pròpia.

Les escoles fallen?

No ho crec, crec que hi treballen molt perquè s’han adonat que alguna cosa falla. No crec en la fórmula ‘és hora de llegir i tothom que llegeixi el que vulgui’, perquè per naturalesa el que es fa és anar a la lectura fàcil. S’ha d’ensenyar-los que llegir requereix un esforç però que al final és un plaer intel·lectual i molt gratificant.

Un dels problemes és que entre els adults l’índex de lectura és baix i que això es reprodueix?

Sí, s’ha perdut entre tots una mica l’hàbit de llegir però som a temps de recuperar-lo.

tracking