Dama Hernández

“Els nens saben més com va un ordinador que el seu cos”

Educant en hàbits saludables 42 anys, de Tenerife. Va venir l’any 94 al Principat buscant la neu i s’hi va quedar. En un centre d’Escaldes, fa d’educador físic per a adults, nens i alguns discapacitats.

“Els nens saben més com va un ordinador que el seu cos”Xavier Pujol

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Per què educador físic i no entrenador personal?

Jo el que faig és un vessant molt més saludable, jo et vull educar perquè el teu hàbit sigui saludable. La gent em diu, “em vull aprimar”, i jo els dic que aquí el que faig és cuidar-los, i si es cuiden, una de les conseqüències és aprimar-se. No treballaré perquè s’aprimin, perquè no té un fi, s’aprimaran i marxaran. Si agafen un bon hàbit, una rutina, això farà que estiguin sans i s’aprimin.

Tothom necessitaria un educador físic?

Sí, tothom necessita educació física. A l’escola es fan blocs esportius, educació esportiva, però no física. En sortir del col·le els nens saben més com va un ordinador que el seu cos.

Perquè no és el mateix fer esport que fer activitat física, oi?

No, una cosa complementa l’altra. Per realitzar un esport es necessita una preparació física. No és el mateix fer una ultra trail que anar a passejar a la muntanya. Per fer una trail necessites una preparació física, fins i tot per fer una patxangueta de bàsquet.

Per fer el tan de moda ‘running’, també cal preparar-se?

Sí, necessites fer un treball de cames, d’esquena, de musculació. Falta que la gent sàpiga què passa quan corres. Tots els runners haurien de saber els beneficis i perjudicis de córrer.

Quins són els perjudicis?

Les lesions a nivell de turmell o maluc. No estic dient que sortir a córrer ha de causar això, però hi ha qui ho porta a l’extrem. L’activitat de córrer com un hàbit, si no se sap fer bé, és perjudicial. Cór­rer i qualsevol altra cosa.

Quin és el perfil dels seus clients?

Gent que ha patit alguna patologia, que es vol cuidar, o que té algun tipus de discapacitat. Per exemple, estic treballant amb dos nois cecs amb els quals a més d’enfortir la musculatura fem treball psicomotor per ajudar-los a agafar més equilibri, percepció de l’espai i força.

Quins altres casos tracta?

Gent amb cadira de rodes, obesitat, i un que em fa molta il·lusió, un nen que té els ossos de vidre. Estem fent un reforç de la musculatura perquè quan pateixi algun cop o caiguda no li sigui tan fàcil arribar a l’os i que no es trenqui.

Ja ha notat canvis?

Sí, ara pot anar sol a agafar el bus, cosa que abans no feia per por a caure. Aquest estiu, a més, va caure i no es va trencar res.

És més fàcil treballar amb adults o nens?

Amb nens, els adults estem carregats de prejudicis. A l’hora de fer exercicis molts diuen, “ui, jo això no ho faig”. Perquè ho facin els he d’enganyar. Per exemple, si els dic “vinga, anem a córrer deu minuts”, diuen “deu minuts?”. Si els dic tres cançons, aleshores sí. Als nens, en canvi, els dius “anem” i et responen “d’acord”.

Vol crear un centre per a nens.

Sí, és una idea en la qual estem treballant. Andorra és un país on hi ha molts nens, molt esport i poca activitat física.

tracking