Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Guadalupe, Càceres (Espanya)

Una miqueta morena

Guadalupe, Càceres (Espanya).

Guadalupe, Càceres (Espanya).

Guadalupe, Càceres (Espanya).

Fernando Galindo
Actualitzada 01/09/2016 a les 07:20
Entre alzines, pins, oliveres amorosament cuidades i un ampli ventall d’accidents geològics per una carretera serpentejant es travessa els Ibores –bon formatge– per anar a parar al cor de les Villuercas. Una de les comarques del nord de Càceres, verda i frondosa, plena de biodiversitat, com tantes altres d’Extremadura, per sorprendre aquells que desconeixen la regió. La destinació és el Reial Monestir de Santa Maria de Guadalupe, un impressionant conjunt mudèjar i gòtic, amb petjada de canvis d’estil dels quatre segles que va durar la construcció.

La troballa d’una verge, diuen que amagada després d’estar a Roma, per un pastor inicia la història des d’una humil cabana fins a santuari i després monestir per voluntat d’Alfons XI, agraït per guanyar la batalla del Salado. Va viure segles d’esplendor com a centre cultural, científic i artístic amb els monjos jerònims i va atreure pelegrins i alumnes de tota la cristiandat per aprendre medicina, gramàtica o cant. La gran basílica, el museu de brodats, el de llibres miniats, el d’escultura, el cadirat del cor, l’espectacular claustre amb el singular templet mudèjar i la impressionant sagristia plena d’obres de Zurbaran accessibles en la visita guiada turística recorden aquells anys. Per culminar la visita religiosa, ho remarquen els monjos, ara franciscans, cal pujar a l’extraordinari cambril de la Mare de Déu de Guadalupe, la que diu la jota que és “una miqueta morena” i que és ben petita i ben negreta. La sortida a la plaça, presidida per la font feta amb la pila de bateig dels primers indis que Colom va portar d’Amèrica, convida a fer un passeig per La Puebla de Guadalupe. L’atractiu de l’ensenyança al monestir i la devoció religiosa, reconeguts per la Unesco el 1993, en els quatre hospitals, es fa visible en el col·legi d’infants, la muralla, els arcs, la jueria o les fonts. Edificis reconvertits en el parador nacional i la posada, dins del recinte del monestir, on ve de gust dinar al claustre gòtic una sopa de tomàquet i una caldereta de cabrit. Per completar la visita, si és de més d’un dia, el geoparc Villuercas-Ibores-Jara ofereix una desena de rutes que mereixen un racó d’estiu propi.

RECOMANEM: Les cases amb porxos amb entramats de fusta són un exemple d’arquitectura popular i el record de la gran activitat comercial. Es feien servir per acollir els pelegrins que veneraven la verge.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477