Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Marta Mangué

“El nostre crit de 'bien, coño, bien!' serà per sempre”

La canària, de 33 anys, lidera un combinat que vol repetir l’èxit de Londres 2012, on va ser bronze. La ‘guerrera’ que més partits ha jugat i més gols ha marcat
Jugadora de la selecció espanyola d'handbol

“El nostre crit de 'bien, coño, bien!' serà per sempre”

Jugadora de la selecció espanyola d'handbol

David Domingo
Actualitzada 06/07/2016 a les 20:58
Durs, aquests dies a Encamp?
Sí. No hem tocat gaire pilota i ens ha tocat cór­rer, peses i algun dia per distreure’ns. La preparació és el més important de la temporada d’handbol, el que et durarà tot l’any. Toca agafar físic.

Veu molt més complicat repetir l’èxit de Londres 2012?
Cada campionat és diferent i hi haurà molts factors que poden determinar com anirà. Si estàs bé físicament, si apareixen lesions o com estaran els altres equips. Als Jocs Olímpics hi ha les millors seleccions i serà difícil.

No han estat només els Jocs. Tenen medalles, en Europeus i Mundial. Però potser falta l’or.
M’encantaria estar dalt de tot del podi, i si és en uns Jocs, molt millor. Estem somiant en l’or.

Fa ràbia que només es recordin ara de les noies d’handbol? Durant l’any són com invisibles.
És cert que només ens recorden quan hi ha campionats, és una mica trist. També hi ha moltes jugadores que estan jugant a fora i és complicat seguir-los la pista. És el que ens ha tocat, això no és futbol i al final hem d’assumir-ho d’aquesta manera.

Una jugadora d’handbol es pot guanyar la vida?
Te la guanyes durant els anys que estàs en actiu, però després has de buscar una feina i viure d’allò. L’handbol femení no dóna per viure tota la vida, no és un salari de futbolista. Jo tinc clar que vull seguir vinculada a l’handbol, seguir com a entrenadora, amb base i si pot ser més enllà.

Es fa difícil buscar-se la vida fora de casa?
Gairebé fa onze anys que sóc fora d’Espanya. T’hi acabes adaptant, és el teu treball, és el que t’agrada. Ara mateix a França estic a un bon nivell i gaudint de l’handbol.

I què creu que li manca a l’handbol espanyol per sortir de la crisi?
Suport econòmic i mediàtic en tots els sentits.

​Conserven el crit de guerra “España! Bien, coño, bien!”. Com va sorgir?
Sí. El “bien, coño, bien!” serà per sempre. Va anar passant de generació en generació, depenent de les capitanes, i seguirà.

​Sona com a feminista això de cony, oi?
No. A Espanya diem cony per a tot (riu).

Fa anys va concedir una entrevista a ‘Interviú’. Tornaria a fer-la?
Crec que no. Si algú em vol fer una entrevista que me la faci de la meva vida esportiva. En aquell moment volien donar volada a l’esport en un altre sentit i no només la vaig fer jo individualment, després va sortir l’equip, i un altre d’Elda. Ara veient-ho més en fred si ens volen entrevistar i saber més de nosaltres que vinguin a la pista i ens vegin, vestides.

Ho veu diferent.
Crec que cal canviar de mentalitat. La morbositat és el que crida i és trist pensar que està per sobre de l’esport. Ara ho valores diferent. Estem guanyant medalles!
Etiquetes
  • #1 Dani
    (06/07/16 09:09)

    Envuelta en raso,maquillada, suave, brillante,aterciopelada..... la vulgaridad y el lenguaje soez se ha convertido en un fenómeno socio-cultural aceptado por todos.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477