Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Andreu Cardona

“Les falles eren una cosa del barri, com un joc que fèiem”

Un dels impulsors de la festa major del barri del Puial. Amb 81 anys ja no fa rodar les falles, però enguany va rebre el premi Àgora Cultural en reconeixement al manteniment de la tradició quan es va perdre la cremada.
Andreu Cardona exfallaire.

“Les falles eren una cosa del barri, com un joc que fèiem”

Andreu Cardona amb el seu besnét.

Fernando Galindo
Actualitzada 10/06/2016 a les 20:08
Quina edat tenia quan va fer la primera falla?
De vuit cap amunt.

Com va començar?
Vam agafar el relleu dels qui ho feien. Era una cosa del barri, com que llavors de jocs no en teníem gaires, era com un joc que fèiem. En sortir del col·legi anàvem a buscar la llenya per fer el foc, la teníem en un racó apilada i muntàvem la foguera el dia de Sant Joan.

​Devia ser molt diferent que ara.
Oi tant! Ara el foc de Sant Joan s’ha convertit en petards. Abans gairebé no se’n tiraven, llavors era la foguera i la falla.

Però per fer les falles tenien més feina. Com ho feien?
Anàvem al bosc dels Serradells en sortir de l’escola perquè hi havia molts arbres. Amb un ganivet fèiem un tall a l’escorça de l’arbre i la trèiem tota. L’enfilàvem amb un bastó de boix o amb filferro a una altura de 40 o 46 centímetres i ja teníem la falla.

​Algun secret perquè la falla duri més temps?
La meva era la que durava més. El meu padrí em va ensenyar com fer-ho: la vigília la posava al safareig i com que quedava plena d’aigua cremava més a poc a poc i durava més temps.

Com recorda el moment que es va perdre la cremada?
Va ser una bajanada. Un va cap aquí, l’altre cap allà, i es va acabar. Però vaig estar molt content quan van sortir els nous fallaires.

​Vostè va mantenir la tradició al càmping Valira. Què li deien els turistes?
Tothom em deia el mateix: quin sentit té això? Jo els explicava que era una tradició per celebrar la nit de Sant Joan. Fèiem revetlla i a més, aquell dia era especial perquè una nit de Sant Joan també va néixer la meva néta.

Carai, així que celebraven l’aniversari, també.
Sí sí, fèiem més festa.

​Encara fa rodar falles?
No, ara ja no.

I la família ha seguit la tradició?
Sí, sí. La néta és fallaire i el seu home és el president dels fallaires. Fa il·lusió veure que continuen. És com un foc que es va apagar, però va tornar a revifar.

Com viurà aquest any la cremada?
És especial, per la Unesco i perquè em van donar el premi Àgora Cultural. Vaig estar molt content.

Què fa aquesta nit que és tan especial?
És només un dia l’any. Abans quan quedaven les brases de la foguera se saltava el foc perquè deien que es cremaven els mals esperits.

Què els diria als joves perquè se sumin a ser fallaires?
Que és una tradició de molts anys i s’ha de continuar.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477