“La clau de l'èxit del grup és la química que tenim”

Té el desig de certificar la classificació al play-off aquest diumenge a Miribilla davant el Bilbao Basket?

Ens juguem la vida contra ells i estem preparant el partit de la millor manera. És un gran escenari per a fer-ho, ja que ells també ho volen. No hem d’oblidar que a casa els vam guanyar per pocs punts i sortiran a mossegar.

Com podria explicar l’èxit d’aquest vestidor?

La clau és la química que tenim entre nosaltres, som com una família. Quan vaig estar jugant a la Corunya vaig tenir la gran sort de sentir els companys com els meus germans, i aquí noto exactament el mateix.

Vostè és dels més joves del MoraBanc (23 anys). Qui li dona bons consells?

Sempre miro d’escoltar els meus ídols, com els capitans Thomas Schreiner i David Navarro, perquè aprenc d’ells. Després dels entrenaments es queden a parlar sobre la vida, no només de bàsquet, i per a mi és molt interessant. També vull dir que el fet de ser tan jove em fa ser dels més pallassos.

Està a la llista de candidats que opten al millor jugador de l’ACB. Si guanyés quina bogeria faria?

Estar dins d’aquest grup d’escollits és una benedicció. Sé que no tinc gaires possibilitats i crec que hi ha altres jugadors que s’ho mereixen molt més que jo, com per exemple el Gio. De totes maneres, no vull guanyar perquè si no hauré de convidar tot l’equip a sopar i això són molts diners (riu). Estic de broma, si l’aconseguís pagaria el que fes falta i ho celebraria amb tot el grup.

Què és el que més enyora del seu país de naixement?

Quan tenia 15 anys vaig arribar a Espanya i només durant els estius puc tornar a casa meva. La meva família ho és tot, però el que més trobo a faltar i amb diferència és el menjar, i quan hi penso em cau la bava (riu). Quan torno a Geòrgia quasi sempre guanyo un parell de quilos, és el meu límit.

Com és la seva vida al Principat?

És genial, visc al costat del meu compatriota Gio. Des de petit havia volgut jugar al màxim nivell amb algú del meu país. A Andorra s’hi viu de perles, jo prefereixo la muntanya que la platja, tinc tot el que necessito i estic contentíssim i gaudint.

Giorgi Shermadini, Pivot del MoraBanc Andorra

“Soc molt feliç aquí, però encara no sé si renovaré”

Fins al moment, quin balanç fa de la temporada?

Per ara estem bé, diria que el balanç és bo, estem a la zona del play-off, traiem dues victòries al Bilbao i

això és fantàstic per a nosaltres. Estic segur que anem pel bon camí.

Quin és el seu rol dins del vestidor?

No ho sé, la veritat (riu). Tots som iguals, sempre ens fem bromes entre nosaltres, però des del bon rotllo, com una gran família.

És la seva segona nominació a l’MVP de la temporada. Com se sent?

Content, per als jugadors sempre és maco. Ara bé, el fet que estiguem nominats no ens ha de pujar al cap, això no canvia res, perquè continuarem fent el mateix fins a final de curs. No sé si el guanyaré, ja que no està a les meves mans, sinó a les dels que ho organitzen i a les dels aficionats. Desitjo a tots els candidats moltíssima sort, però si m’alço amb l’MVP, per suposat tot el grup estarà convidat a sopar i pagaré jo (riu).

Potser no aixeca el trofeu, però entra al cinc ideal de la competició.

Això estaria molt bé, perquè estem dins i hi ha gent que ens està votant. No se sap res del que passarà, ja ho veurem.

Troba a faltar les seves arrels?

Està clar que enyoro Geòrgia, però en la meva ment el que em dic és que forma part de tot aquest món, és a dir, el que estic fent a Andorra és simplement la meva feina. S’ha d’ajudar el club per poder realitzar una campanya exitosa.

Amb el Beqa Burjanadze es comunica en georgià?

Entre els dos sempre parlem en georgià, però quan estem a la pista mirem de fer-ho en castellà o en anglès i així els nostres companys també ens poden entendre. Quan fem competició de tir i s’ha de comptar, per exemple fins a deu, doncs ho fem en la nostra llengua i així ningú ens comprèn i podem fer trampes (riu).

Se sent a gust vivint a Andorra?

Quan la meva família estava aquí amb mi era d’una manera, ara que han marxat doncs tot és un pèl diferent. Ara tinc la companyia durant tot el dia del Beqa, tot i que continuo sent feliç al país.

Després d’escoltar-lo dient que sí a moltes coses a la paròdia que va fer el club d’un anunci amb vostè. ‘Say sí’ a la renovació?

Personalment, no ho sé, insisteixo que soc molt feliç, però ja ho veurem.