El VPC no puntua contra L'Arize i es complica l'accés a les fases d'ascens
L’equip és vuitè, amb un partit menys,
i té el sisè, el Cazeres, a 6 punts
El VPC no puntua contra L'Arize i es complica l'accés a les fases d'ascens
La derrota a l’Estadi Nacional contra el Cazeres (29-40), un rival directe en la lluita per les fases d’ascens, i sobretot com es va produir, amb remuntada increïble del rival, ha deixat tocat el VPC. I més encara després de la derrota d’ahir al camp de l’Arize (24-15) que deixa els andorrans en la vuitena posició, a 6 punts de la sisena, que permet accedir a la lluita per pujar segons les informacions del club. Si bé és cert que el VPC té un partit menys contra el cuer, el TEC, que jugarà diumenge vinent, s’ha de tenir en compte que al Cazeres, sisè, també li’n queden dos per acabar la lliga. I entre tots dos hi ha el Saint Orens, setè, que tanca la lliga contra el Cazeres en un duel directe. L’última jornada el VPC se les veurà a casa contra el Lézat, actualment tercer. L’equip de Xepi Garcia i David Kirikàixvili ha de guanyar els dos partits i esperar resultats propicis. “Ens queden dues finals”, reconeixia Xepi Garcia. “Amb la derrota a casa de l’altre dia i com va arribar vam tirar per la borda tota la feina feta les últimes jornades, i això és el que em sap més greu”, apuntava el tècnic, que no vol veure com s’acaba la temporada abans d’hora.
El partit contra L’Arize va començar bé per al VPC, que es va avançar en el marcador amb una bona jugada col·lectiva completada per Julien Ginesta. Emiliano va anotar la transformació per situar el 0-7, però els locals van reaccionar i amb un drop i una marca transformada van capgirar el resultat 10-7. Emiliano va restablir la igualada amb un cop de càstig, però abans del descans l’Arize va replicar amb un assaig no transformat (15-10). En la represa, els francesos van anotar mitjançant dues penalitats i Simón va retallar distàncies (21-15) per a un VPC que es va trobar amb un partit força travat, marcat pel fort vent i molt joc de davantera. Abans del final, un nou cop de càstig va sentenciar la derrota andorrana. La lluita i l’empenta del VPC no tenia recompensa.