Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
reportatge

Arribar per a la boda

Cada corredor de la Ronda dels Cims té una motivació per creuar la meta d’Ordino. La de Lluís Sanvicente és clara: arribar a temps a la boda de la seva germana, demà a les cinc de la tarda. Havia de ser el padrí però ja seria arriscar massa.
Lluís Sanvicente vol posar-se demà el vestit a l'hora.

Arribar per a la boda

Lluís Sanvicente vol posar-se demà el vestit a l'hora.

Actualitzada 15/07/2016 a les 10:38
A Lluís Sanvicente l’organització de l’Andorra Ultra Trail el va ficar, sense saber-ho, entre l’espasa i la paret quan va anunciar que la Ronda dels Cims del 2016 aixecaria el teló el 15 de juliol. I és que la seva germana havia programat el casament just l’endemà, a les cinc de la tarda. “La meva germana va posar abans la data de la boda. Pensàvem que l’Ultra Trail es faria a final de juny o la setmana abans, però va sortir la data del 15 de juliol i ens va enxampar a tota la família”, explica Sanvicente, cinquè en la Ronda de l’any passat.
El dilema era de pes. Córrer o no córrer? I la resposta va venir el desembre passat. “Va ser el regal de Nadal de la meva germana, que em deixés córrer la Ronda dels Cims el dia de la seva boda. I així va ser. M’hi vaig inscriure. Havia de ser el padrí, però no podré, no m’hi puc comprometre.” El corredor va ser finisher l’any passat en el segon intent –el 2014 va haver d’abandonar–, però va finalitzar la cursa després de 35 hores a les sis de la tarda, una hora més tard de la programada per a la boda de demà. “No tinc cap pressió afegida tampoc. Si no arribo a temps no passarà res, no em desheretaran, però seria maco poder-ho fer”, assegurava ahir després de recollir el dorsal a l’ordinenca era de Casa Rossell.
La preparació està feta i físicament l’andorrà es troba fort, però Sanvicente recorda que “si només depengués del físic diria que la cursa m’anirà bé, però és més que això. Depèn de tants factor... Has de tenir els astres alineats, que no et facis mal, que la panxa es porti bé, que la son es porti bé...”
El que no li traurà ningú és l’oportunitat de tornar a córrer a casa, en les seves muntanyes, davant els seus. És un enamorat d’Andorra i no se n’amaga: “Per al país l’Ultra Trail és un reclam mediàtic i turístic increïble. És uns monstre el que tenim aquí. Com a andorrà quan surto del país i parlo d’aquestes curses, perquè totes elles són molt maques, em sento orgullós. Aquí tenim la cursa més dura del món m’atreveixo a dir de menys de 200 quilòmetres. La del Mont Blanc? Res a veure. Allò és caminar per la plaça del Poble comparat amb això.” El corredor espera fer el ple demà. Acabar i fer-ho a temps per a celebrar-ho... anant de boda.
Etiquetes
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477