Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Bàsquet

Sada se'n va amb retrets

El base assumeix els mals moments però diu que se sent massa assenyalat, quan la responsabilitat ha de ser col·lectiva
Sada se'n va amb retrets

Sada se'n va amb retrets

Víctor Sada no seguirà al MoraBanc Andorra després de dues temporades.

Xavier Pujol
Actualitzada 27/05/2016 a les 11:11
    David Domingo Andorra la Vella
Víctor Sada, capità del MoraBanc Andor­ra i el jugador amb què el club va voler encapçalar el projecte del retorn a l’ACB, tanca l’etapa al Principat –el president, Gorka Aixàs, ho va anunciar dimecres– amb certa frustració i un final que assegura que li costa de pair. Assumeix que ha tingut moments en què no ha estat bé, però se sent massa assenyalat des del club, quan creu que la responsabilitat pel que fa a la trajectòria ha de ser col·lectiva. També retreu la forma de dir-li que ja no s’hi compta.
“Les coses no han anat com tots volíem, però no m’esperava aquesta decisió tan ràpida, m’ha agafat de sorpresa. Ningú em va dir res, me n’he assabentat per la vostra trucada.” Aixàs va indicar que s’havia parlat amb el seu agent però Sada ho nega. “El meu representant em va dir que ningú no li havia dit res, que s’acabava d’assabentar. Crec que no se m’ha tractat d’una forma natural”, lamentava.
La fractura amb el tècnic, Joan Peñarroya, va quedar palesa en l’ostracisme dels darrers sis partits de lliga, tres per una lesió i tres més per decisió tècnica. Sada explica que sempre se li ha dit que els motius pels quals no es comptava amb ell eren esportius, que no té constància de res més. “Perquè no entrenava bé, i no hi estic d’acord. Puc estar més o menys encertat però la meva predisposició sempre ha estat bona. Em quedo sorprès de no jugar el darrer partit a casa ni a València, havia treballat fort”, comenta el base badaloní, que hi afegeix que ha estat “un professional des del primer dia que vaig arribar aquí”. Explica que no marxa amb mal regust per aquests partits inèdit, sinó perquè “l’equip no ha aconseguit créixer. Vam començar la lliga molt bé i després culpabilitzar algú del que ha passat crec que és injust. Crec que tots som culpables d’aquesta segona volta, els jugadors, el cos tècnic i el club. Els jugadors els primers perquè som els que juguem”. I aprofundeix en la sensació que s’ha focalitzat en ell la davallada. “Ja ho van fer amb el Jordi Trias i ara ho fan amb mi. Quan es guanya i quan es perd la responsabilitat és de tothom. Hi ha hagut moments en què no he estat bé però he treballat, des del primer dia, fins i tot al final quan no se m’ha tractat bé he seguit amb bona actitud. No es tracta que quan es guanya és tothom i quan es perd s’assenyala algú”.
I adverteix que al seu criteri la seva manera d’entendre el bàsquet i la que ha tingut el club no han convergit. “Crec que hem xocat mentalitats bastant diferents. Jo intentava aportar la meva, d’experiència, treball, d’exigència màxima, de perdre i estar cabrejat perquè no s’han fet bé les coses. I això xocava amb una altra mentalitat totalment diferent, d’anar fent, que no passava res si perdíem, que es deia una cosa i se’n feia una altra. No lligava amb el que he jugat tota la vida, un nivell de professionalitat molt alt i exigència molt alta per part dels jugadors i de tothom”. I assegura que és un sentiment estès a l’equip. “La majoria de jugadors estàvem bastant cremats i en la mateixa línia, el que passa és que potser no ho deien tan clarament perquè jo sóc més clar. Sempre he estat clar i també vull que em diguin les coses clares, i amb mi no han estat clars. Si em diuen alguna cosa me la prenc bé i intento treballar i estic obert a canviar. Al contrari no ha passat. Jo de vegades deia alguna cosa o veia alguna cosa i semblava que no caigués bé quan no era en cap cas res personal”. Es posa al davant a l’hora de parlar del mal rendiment i diu que si el club valora en positiu les dues temporades ell no pel que fa a l’equip. “Aquest any hauríem d’haver après de les coses que no vam fer bé el primer any i sens dubte no ho hem fet. Ha estat el mateix però començant bé i acabant malament, que és pitjor. Assumeixo la meva part de culpa com tots els jugadors i tothom ho hauria de fer quan una cosa no funciona. Hi havia jugadors per estar millor, perquè se’ns exigís més”.
I parla del que veu com un moment d’inflexió amb l’arribada d’Stephen Holt. “Hi va haver un canvi de rols. Un escorta al qual van posar a jugar de base sense dir-nos res al Thomas [Schreiner] i a mi fins llavors. L’equip va acabar avall, es trenca una dinàmica que jo crec que portàvem bastant bona i tots quedem una mica sorpresos per aquesta decisió.” I aprofundia que “si la decisió que jo no jugués o se m’assenyali tant hagués anat bé perquè l’equip hagués guanyat estaria enfadat però content a la vegada per l’equip, però no ha estat així”.

Agraït per la confiança
Malgrat les divergències i el final de desencís, Sada comentava que “haig d’agrair la confiança que em van donar quan vaig fitxar, i he estat bé a Andorra. He intentat aportar el que sabia, m’enduc moltes coses bones i les coses dolentes per millorar, personals i d’equip”. I també volia agrair el tracte de l’afició, “que ho ha passat malament i ha viscut moments molt bons a la bombonera. És normal que estigui enfadada després d’aquesta segona volta tan dolenta, perquè jo també ho estic”.
El base indicava que vindrà al Principat els dies vinents per acomiadar-se de la gent del club i del Principat: “Hagi anat bé o hagi anat malament sempre he intentat donar les gràcies a tothom. A mi no se m’ha dit res, ni el Joan, ni el Francesc, ni el Gorka, i això és el que em sorprèn, perquè l’ambient no era ni de bon tros de mal rotllo. M’ha sorprès que ningú fos capaç de dir-ho a la cara o per telèfon.”
  • #2 Sara
    (28/05/16 00:50)

    Victor, tanta rabia no es bona. Treient tanta bilis per la boca t acabaràs ofegant! Fa moooolt temps que no dones la talla. La paciencia i confiança que ha tingut amb tu el club i l afició han estat admirables, a tu t'ha faltat compromis, dedicacio, companyerisme i ara tambe respecte. Aquest es un club de lluitadors, un club que ha pujat des de baix de tot, un club d amics que fan pinya i s hi deixen la pell, un club de professionals honestos i transparents, que es recolzen els uns als altres i s' autoexigeigen al maxim. Per aixo tu no encaixes... Avui... Pots continuar escupint tanta rabia com vulguis, dema ja no et recordarem.

    Respondre
  • #1 Marc Ruiz
    (27/05/16 22:48)

    És una llàstima que Víctor Sada no hagi triunfat a Andorra. Personalment esperava una reedició de Jou Llorente, jugador que ve d'un equip top amb certa edat però amb ganes de reivindicar-se. No ha estat el cas. El que no entenc és el seu missatge contradictori. Diu que és molt exigent, molt professional, que es cabreja quan perd,...però això s'ha de demostrar a la pista al següent partit, morint a la pista, mossegant, no morir per la boca. S'ha de predicar amb l'exemple senyor Sada i vostè no ho ha fet. Els números el delaten, i en relació al seu sou, encara més. I d'oportunitats ha tingut un fum però dic jo que la paciència té un límit. De totes maneres ara és tot aigua passada i li desitjo el millor. Força Andorra!!

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477