Editorial
Decisions a Naturlandia
El comú lauredià està analitzant el funcionament de l’ecoparc de la Rabassa per estudiar la problemàtica concreta de cada àrea i sembla inevitable que s’hagi d’actuar per dimensionar el parc a allò que els números poden justificar
La confiança del cònsol de Sant Julià en les possibilitats de fer rendible Naturlandia sembla de vegades un acte de fe. L’històric dels resultats al tancament de cada exercici és prou contundent per dubtar de la viabilitat del parc de la Rabassa i encara menys amb el plantejament que fa el comú, que preveu que els números deixin de ser negatius el 2017. La fita es presenta força complicada pels antecedents de l’activitat registrada i per l’acumulat de pèrdues contínues, i sembla evident que és necessari prendre decisions per reduir la despesa, que acaba ofegant les finances comunals i impossibilitant que es pugui invertir en algun altre projecte a la parròquia. Més enllà de dissenyar un procediment per acceptar inversions externes, que reconeix Josep Vila que ara mateix són l’única possibilitat per poder millorar l’oferta de l’ecoparc i canviar la tendència per començar a equilibrar els comptes. És comprensible l’obsessió de la corporació que es va imposar contra tot pronòstic a les comunals del desembre passat per intentar trobar alternatives al tancament de les instal·lacions, perquè els lauredians han destinat molts milions a cobrir la desfeta del projecte heretat d’Unió Laurediana. Tanmateix, si fins ara s’insistia en la continuïtat del parc tal com està dimensionat, comença a albirar-se que el comú podria prendre decisions que afecten la integritat del model. Tant les activitats com els llocs de treball s’inclouen entre els paràmetres que Vila assegura que s’estan revisant, i ja no es mostra tan taxatiu respecte a mantenir l’oferta actual i a les accions que s’hauran d’implementar arran de l’anàlisi que s’està fent sobre el conjunt de Naturlandia. Sembla inevitable actuar amb determinació i haver d’aplicar mesures cridaneres si es comparen amb la trajectòria del comú fins ara, però es podran argumentar amb les disfuncions detectades en la revisió del parc. La despesa que genera és insostenible, els ingressos que obté no donen per pagar el que es gasta i les arques públiques no estan en disposició de tapar més descoberts. I el problema no es pot continuar eternitzant. Per tant, l’oferta i la plantilla s’han d’ajustar i racionalitzar i el que no funcioni s’ha de plantejar suprimir-ho. Sant Julià no pot seguir apostant per un projecte que la parròquia no es pot permetre sostenir.