Editorial
Una reforma necessària
El Govern i els comuns van mantenir una nova reunió per abordar la reforma de les competències i les transferències, una qüestió pendent que s’ha de tancar aquesta legislatura sens falta per una reordenació racional de l’administració.
La secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí, admetia ahir, després de mantenir una nova reunió amb els cònsols de les set parròquies, que seria “un desastre” que la modificació de la Llei de transferències i competències no estigués al 2018. Efectivament ho seria perquè és una reforma necessària sobre la qual s’han fet moltes reunions i reflexions però que a hores d’ara no ha passat l’estadi de projecte. I, a més, perquè es va pactar una congelació de transferències que continuarà el 2017 amb la premissa que es feia mentre es treballava un nou model i aquesta situació transitòria no hauria de dilatar-se. És necessària una reordenació racional de l’administració que acabi amb duplicitats i disfuncionalitats que el que han acabat generant és una estructura –en realitat vuit– sobredimensionada sobre la base d’un parroquialisme mal entès. Les dues parts han començat a abordar la qüestió dels serveis socials i concretament l’atenció domiciliària a les persones dependents. Dues parròquies, Sant Julià i Ordino, ja han decidit traspassar la tasca al Govern. La resta de corporacions tenen quinze dies per decidir-ho. Encara que hi hagi algun comú que opti per continuar gestionant aquesta tasca per arguments, com ara la proximitat, que són del tot legítims, el que ha d’imperar en aquesta nova etapa és la unificació i, per tant, una aparença de prestació nacional que té una missió tan important com ara permetre que les persones dependents puguin continuar vivint a casa seva si així ho volen i no estiguin obligades a ingressar a una residència. Aquesta és la filosofia que ha d’imperar a partir d’ara, la de la unificació, la de la mancomunació, la de la cooperació, i a partir d’aquí dissenyar un nou sistema de transferències basat en la nova realitat. Deia ahir Naudí que hi ha sintonia. El cert és que el Govern demòcrata juga amb l’avantatge que sis dels set comuns estan governats per DA o afins i que el setè, la Massana, no és una nota discordant en la feina encetada, almenys fins a la data. Això no vol dir que un cop s’hagin de prendre les decisions de més transcendència no sorgeixin oposicions, tenint en compte que els cònsols hauran de defensar a casa seva canvis que poden ser impopulars. El que és desitjable és que tothom entengui que la reforma no té marxa enrere.