Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Rere el taulell

Resistència genètica

Joan Masó. 42 anys. Té a les mans el llegat familiar d’una empresa que ja arriba als cent deu anys de vida i que s’ha sabut adaptar als nous temps. Van començar fent cintes per a barrets i ara exporten per a Inditex.
Resistència genètica

Resistència genètica

Els germans masó, Joan (dreta) i Guillem (esquerra) a la fàbrica de cintes de Sant Julià de Lòria.

N.V.
Actualitzada 05/06/2016 a les 13:08
Què té a veure una partida de tennis taula amb una reunió de negocis? A primera vista no res, però si ho pregunten a la família Masó, no hi ha l’una sense l’altra. Una taula de ping-pong i unes raquetes poc reglamentàries presideixen el despatx on reben proveïdors i clients. L’objectiu no és més que desencarcarar les converses i tenir un tracte més fresc amb l’interlocutor, fent una partida abans de parlar de cap tema seriós. És un detall simpàtic que demostra que a la genètica Masó hi ha alguna cosa més que els trets d’uns empresaris tipus.
Mai dir que no a un client i apostar per la investigació quan es vol trobar la solució a una demanda concreta són algunes de les claus de la longevitat de l’empresa Texbor SA, que enguany compleix cent deu anys de vida.
Va començar fent cintes de cera natural dedicades als barrets, l’any 1906 a Saint-Étienne (després es va traslladar a Barcelona i fa uns vint anys va instal·lar-se a Sant Julià de Lòria). La capacitat d’adaptar-se i renovar-se els ha dut, a l’actualitat, a fabricar, entre moltes altres coses, les cintes necessàries per aixecar enormes volums de pes amb helicòpter (eslingues que s’usen en situacions complicades i exigents com ara grans construccions o usos militars). En concret aquest producte per a helicòpters és un exemple de l’aposta per la investigació que fan des de fa temps. Per tenir-lo a punt per vendre’l han invertit prop de dotze anys en recerca. I ha estat un esforç que els ha dut a ser de les dues úniques companyies que l’ofereixen al món. “És ara que podrem començar a facturar”, explica Joan Masó, l’actual responsable del negoci. “Com passa amb els medicaments, quan inverteixes en investigació, les conseqüències són desconegudes”, afegeix el pare Masó, en Josep Maria. Ell creu fermament en la recerca i ho demostra amb un altre dels productes estrella, el Poritex. És un sistema de reg automàtic format per un tub tèxtil. És una aposta encara més a llarg termini que les eslingues d’helicòpter: el desenvolupament del producte, en aquest cas, ha requerit més de trenta anys de feina.
Josep Maria Masó va agafar el relleu de l’avi que, al seu torn, va agafar el relleu del germà del besavi, l’home que va començar aquesta aventura que encara dura. Dels cent deu anys que fa que serveixen tot tipus de necessitats, Joan Masó, el fill, assegura que l’actual és el moment més complicat. “Hem invertit molt en investigació i, a més, la crisi que hem viscut és la que ha fet més mal a la indústria”. Amb tot, el negoci n’ha sortit viu de situacions molt complicades, com ara quan durant la guerra civil van bombardejar la fàbrica quan eren a Barcelona i es va haver de reconstruir. O com quan van haver de traslladar-se perquè les obres dels Jocs Olímpics del 92 a la capital catalana havien de passar per on tenien les instal·lacions.
Així, amb aquesta història no pas exempta d’entrebancs, haver anat endavant no pot ser qüestió d’atzar, sinó d’actitud. Ho confirma en Joan quan parla del futur amb optimisme. O en Josep Maria, quan recorda que per mantenir un negoci cal constància. “Qualsevol ofici que es vulgui aprendre bé requereix 10.000 hores de dedicació”, assenyala. O en Guillem Masó, el germà també dedicat a l’empresa, que insisteix que cal ser valent perquè, al final “a la caixa hi anirem tots”, sentencia.
Però per sobre de tot, Texbor SA és equip. Així ho constaten els Masó, que apareixen a la imatge d’aquest article amb recança perquè haurien preferit una fotografia de tots els treballadors, els que avui tant es dediquen a confeccionar les etiquetes per a l’imperi Inditex com les eslingues responsables de la seguretat en rescats d’alta muntanya, passant per les bandes de gala de la família reial espanyola o les cintes que fan servir les falleres valencianes .
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477