Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Recordes quan

Línia recta a la neu

El telecabina de la Massana. El 27 de novembre del 2004 es va inaugurar un giny que, envoltat de polèmica, va transformar la parròquia.
Les obres de construcció del telecabina al centre de la Massana.

Les obres de construcció del telecabina al centre de la Massana.

Les obres de construcció del telecabina al centre de la Massana.

Arxiu
Actualitzada 28/11/2016 a les 07:37
Poques viles al món poden presumir de tenir un via tan directa cap a peu de pistes com passa a la Massana. Pren especial rellevància ara, quan la temporada de neu està a punt de començar. Avui ja no és nou, però aquell hivern del 2004, quan es va inaugurar, va suposar tota una transformació per a la parròquia. Des del 27 de novembre hi havia la possibilitat d’accedir a Pal fent un trajecte de 10 minuts, davant dels 20 que suposa la carretera de nou quilòmetres que en els dies de neu intensa demana l’ús de cadenes. La nova instal·lació coincidia amb la fusió de les estacions de Pal-Arinsal i Ordino-Arcalís sota el paraigua de Vallnord, un canvi que per a l’usuari no era tan palpable com aquell cable cap a la neu. Turistes i esquiadors ho van notar, però sobretot veïns i comerciants. A més del dinamisme que aportava, la infraestructura va anar acompanyada de la transformació de l’entorn, amb més serveis com ara la biblioteca.

Ara, com sol passar, una infraestructura tan gran i diferent no va arribar exempta de polèmica. L’equip de govern que la va impulsar, amb Antoni Garrallà al capdavant, estava disposat a anar a totes per tirar-la endavant. A l’oposició, però, no li convencia una inversió tan important de diners. Alguns veïns ho veien innecessari i als hotelers del centre no els feia cap gràcia imaginar les pèrdues que podien tenir per culpa de les obres. Per la seva banda, els ecologistes temien i denunciaven l’impacte mediambiental d’una obra que havia de travessar tot un bosc. Tot plegat, un projecte ple de desafiaments.

“Fins que no es van posar en marxa les obres, va ser un malson”, assegura Antoni Garrallà. I és que a més d’intentar convèncer els que no ho veien amb bons ulls, recorda que va ser especialment difícil obtenir totes les autoritzacions necessàries. “Gràcies a Marc Forné [aleshores cap de Govern] es va aconseguir la declaració de servei públic que ens va permetre tirar-ho endavant”, recorda.

Garrallà va finalitzar el mandat quan l’obra encara no era acabada. Va ser Josep Maria Camp, el següent cònsol major, qui va agafar el testimoni del projecte. Tot i el canvi de color polític, la nova corporació no va tenir gaire marge de maniobra per introduir-hi canvis perquè el projecte ja estava tancat. “Només van poder canviar el color de les cabines”, assegura Garrallà.

Per la seva banda, Camp defensa el seu paper en l’apaivagament de la polèmica. “Vam parlar amb els veïns i els ecologistes i vam prendre mesures que els van convèncer”, indica l’excònsol. Entre més, destaca que es va rebaixar l’alçada d’una de les pilones. Però pels ecologistes el projecte “era una enganyifa”, explica Carles Iriarte, d’Apapma. “Es va arribar a dir que no es tallaria cap arbre, quan és obvi que calia fer la línia de seguretat per allà on passa el telecabina, per si mai s’havia d’evacuar els passatgers”, es queixa. “El bosc es va talar i això segur que va afectar la flora i la fauna”, subratlla.

També van ser combatius alguns establiments, com ara el desaparegut Hotel Font, que va reclamar al comú 60.000 euros d’indemnització. Per sorpresa de molts, fins i tot va ser combatiu el cònsol impulsor. Garrallà, en aquest moment en el paper de propietari d’un hotel, va portar per la via judicial la demanda d’1,4 milions al comú pel sobrevol del giny als seus terrenys. L’acció va sobtar, però Garrallà la segueix defensant. “Em va saber molt greu que es donessin unes indemnitzacions tan generoses a d’altres propietaris i a mi no”, diu.

Sigui com sigui, tots els implicats reconeixen que la Massana sense el telecabina avui no seria el mateix. Garrallà xifra que “si avui es tragués, es perdria el 50% del dinamisme de la Massana”. Camp afirma que “la instal·lació és indiscutible” i, escombrant cap a casa, també ressalta que “també ho són les mesures addicionals que va prendre el meu equip de govern”. Fins i tot Carles Iriarte reconeix que “va bé per a la Massana”, però subratlla que els ha quedat un regust amarg. “S’hauria pogut fer millor”, insisteix, i no deixa de recordar que, a més de l’impacte mediambiental, també causa problemes circulatoris.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477