Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Amb cara i ulls

Borja Thyssen: 'il barone rampante'

Un perfil del fill gran de la baronessa Carmen Thyssen
Actualitzada 20/03/2017 a les 07:45
Al cèlebre llibre d’Italo Calvino Cósimo Piovasco di Rondó el protagonista, il barone rampante, decideix un bon dia que ja n’ha tingut prou, que no pensa menjar-se per res del món el plat de cargols servit a taula amb la pompa i cerimònia pròpia de l’augusta família a la qual pertany. Així que s’enfila a la copa d’un arbre i allà és on es passarà la resta de la seva vida. Des d’una perspectiva tan privilegiada contempla la vida dels homes i és a les altures on viu aventures increïbles, és a molts metres d’alçada sobre el sòl que recorre el món i és caminant de branca en branca que descobreix l’amor de la seva vida, Viola. Una relació no exempta de dificultats.

Bé, diguin-li metàfora, diguin que la vida sovint s’assembla a la literatura, però no resulta difícil sense esforçar gaire el cervell trobar els paral·lelismes entre la vida d’aquell baró fictici que reclamava el dret a la individualitat i aquest Borja Thyssen que, d’acord amb el que relata –amb o sense justícia– la premsa en pàgines i pàgines de tots colors (blanques, roses i groguenques), també ha passat els seus trenta-sis anys de vida enfilat pels arbres de la vida privilegiada i sense haver de tocar de peus a terra i guanyar-se el pa amb la suor del seu front. Més enllà de la duresa (indubtable) de viure permanentment escodrinyat (previ pagament d’exclusiva o no) dels ulls de la rarament amable premsa. “Borja Thyssen, un milionari sense ofici”, va titular el rotatiu El Mundo un perfil recent. Ara, s’ha anunciat, estarà estretament vinculat a la direcció del Museu Carmen Thyssen Andorra, inaugurat dijous passat i gestionat per un patronat del qual formarà part de manera vitalícia.

Bé, diguin-li metàfora, diguin que la vida sovint s’assembla a la literatura, però no resulta difícil sense esforçar gaire el cervell trobar els paral·lelismes entre la vida d’aquell baró fictici que reclamava el dret a la individualitat i aquest Borja Thyssen que, d’acord amb el que relata –amb o sense justícia– la premsa en pàgines i pàgines de tots colors (blanques, roses i groguenques), també ha passat els seus trenta-sis anys de vida enfilat pels arbres de la vida privilegiada i sense haver de tocar de peus a terra i guanyar-se el pa amb la suor del seu front. Més enllà de la duresa (indubtable) de viure permanentment escodrinyat (previ pagament d’exclusiva o no) dels ulls de la rarament amable premsa. “Borja Thyssen, un milionari sense ofici”, va titular el rotatiu El Mundo un perfil recent. Ara, s’ha anunciat, estarà estretament vinculat a la direcció del Museu Carmen Thyssen Andorra, inaugurat dijous passat i gestionat per un patronat del qual formarà part de manera vitalícia.

El fill de la baronessa –a qui va adoptar el baró Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza– ha estat present en la major part dels actes públics relacionats amb l’equipament escaldenc. A la inauguració –acompanyat de la seva dona, Blanca Cuesta, detall al qual sempre està molt atenta la premsa del cor–; però també, en solitari, a la visita d’acabament d’obres presidida per la seva mare i el cap de Govern, Toni Martí. De perfecte gentleman anglès amb elegant jaqueta de quadres, però mantenint-se en un segon pla. Pel que sembla, és l’actitud que adopta en tota aparició dels últims temps, intentant mantenir un perfil baix i deixant que l’aire circuli entre ell i els mitjans. L’arrel de tal afany de discreció probablement rau en els últims problemes amb la justícia espanyola. Precisament van ser les quantioses exclusives venudes per ell i la seva dona les que van aguditzar l’olfacte de l’Agència Tributària, segons recull la premsa del país veí.

Això que el fill gran de Carmen Cervera ha viscut des de la infantesa pràcticament sota el focus mediàtic. Amb puntes de notorietat com el llarg episodi de l’enfrontament entre mare i fill arran de la relació d’aquest amb Blanca Cuesta, una jove sense fortuna i uns anys més gran que ell. De la peculiar relació que manté la família amb la seva privacitat és mostra com van resoldre els dubtes (de la baronessa) sobre la paternitat del primer dels quatre fills que han tingut en comú: via exclusiva a la revista ¡Hola!, el gener del 2009.

A Andorra la família fa gala de viure més relaxada, com diu Tita Cervera cada cop que en té ocasió –i aprofita per exhibir la targeta verda de resident, des del 1992–. Ella lloa la pau d’una vida menys atrafegada i la parella jove pot sorprendre el públic rascant butlletes de promoció en un centre comercial o passejant per les Pardines.

Potser ha vist el moment de descendir dels arbres i trepitjar terra ferma.







 
  • #4 jo mateix
    (20/03/17 18:07)

    Potser la primera espanyolada, com dieu, estimat Corb i la claque, és l'elevat percentatge d'espanyols i/o catalans que aquest país necessita per tirar endavant. Ja sabem que la resposta és que si no ens agrada ahí tenim la frontera, però si tots agafem la porta a veure com aixeques el país con tus dos manitas. O pots anar a buscar senegalesos, que també tenen dret a treballar. I encara seran més sumisos.

    Respondre
  • #3 Jakin
    (19/03/17 22:43)

    Totalment d'acord amb #1. Els nasos plens de les espanyolades ! Mira que portem Espanya al cap ?!?! 

    Respondre
  • #2 Premsa rosa....
    (19/03/17 18:47)

    Sense comentaris, avui dia qualsevol cosa és notícia, fins i tot aquesta mateixa ...

    Respondre
  • #1 El Corb
    (19/03/17 08:30)

    Et on remet ça avec les espanyolades...

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477