Recordes quan

L'idioma de les papallones

Fa 20 anys que Andorra Recerca i Innovació va posar en marxa la xarxa de seguiment de papallones diürnes. Des de llavors s’han identificat més de 150 espècies, en especial la Coure Violeta, en perill d’extinció.

Primera sortida a Ordino per conèixer les papallones, el 2004Arxiu AR+I

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Cada any, en arribar el març, investigadors i amants de la natura inicien l’observació de les papallones diürnes, un ritual que ja fa 20 anys que es repeteix al país i que té com a objectiu conèixer la diversitat i l’abundància d’aquest insecte. La iniciativa es va posar en marxa el 2004, arran de la visita d’Antoni Arrizabalaga, director del museu de Granollers, i de Constantí Stefanescu, coordinador científic del BMS català (Xarxa de seguiment de papallones de Catalunya) al centre de biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans. Va ser en aquest moment, com li agrada remarcar a Roger Caritg, investigador a Andorra Recerca + Innnovació (AR+I), “quan es va llançar la proposta d’establir algun itinerari al país i afegir-lo a la xarxa catalana. Per part nostra vam acollir el projecte amb la idea de col·laborar a nivell de dades andorranes pirinenques i ampliar la xarxa”, explica Caritg.

Així, aquell mateix estiu del 2004 es va organitzar la primera activitat oberta a tothom que va consistir en una xerrada divulgativa i una sortida de camp. Segons Caritg, hi van participar més de trenta persones i va comptar amb la presència de Jordi Dantart i Jordi Jubany, biòlegs i especialistes en lepidopterologia, que més tard es van convertir en els assessors científics del projecte BMSAnd (Xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra).

En l’àmbit oficial es marca l’any 2006 com l’inici del projecte BMSAnd, quan es posen en marxa els primers itineraris seguint la metodologia instaurada el 1976 pels anglesos E. Pollard i J. A. Thomas, basada a fer un recorregut fix un cop per setmana entre l’1 de març i el 30 de setembre, i anotar totes les papallones diürnes. Els primers itineraris van ser el de Sorteny, Comapedrosa i Enclar. Un any després s’afegirien el de Fontaneda, rec de Solà i Pessons, “i tot i que alguns dels que es van crear han desaparegut, actualment hi ha 10 itineraris actius”, afirma Caritg, que detalla que avui dia la xarxa està coordinada per l’AR+I i hi participen voluntaris i els tres espais naturals del país: el parc natural de Sorteny, el del Compapedrosa i el que és patrimoni de la humanitat de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Les dades recollides es porten a la xarxa de Catalunya, que les analitza i les posa a disposició de la xarxa europea, en què participen 28 països.

“Les papallones es consideren uns insectes bioindicadors, això vol dir que són molt susceptibles als canvis ambientals com l’augment de les temperatures i l’augment dels períodes de sequera a causa del canvi climàtic”, explica Caritg per emmarcar algunes de les conclusions a les quals es pot arribar en aquests 20 anys, en els quals s’han identificat fins a 154 espècies. “Hi ha una davallada creixent”, afirma Caritg basant-se en el darrer informe del 2022, en què “de les 42 espècies que es poden analitzar, el 31% mostren signes positius, mentre que hi ha un 69% amb signes negatius”. Segons l’investigador, és un dels efectes del canvi climàtic, de l’augment dels períodes de sequera, i del creixement de zones boscoses en detriment de les zones obertes com són els conreus i les pastures. Per contra, l’interès cap al món peculiar de les papallones va en augment. “Cada cop hi ha més gent que s’apunta a la sortida que organitzem a l’estiu, fins i tot tenim llista d’espera”, afirma.

tracking