Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Reportatge

Professors en marxa

L’arribada del setembre és sinònim de dos fets. El primer és que s’acaba l’estiu i, per tant, les vacances, i l’altre és que arriba la tornada a l’escola
Professors de l'escola andorrana de segona ensenyança d'Encamp organitzant el nou curs.

Professors en marxa

Professors de l'escola andorrana de segona ensenyança d'Encamp organitzant el nou curs.

Fernando Galindo
Actualitzada 10/09/2016 a les 12:51
L’arribada del setembre és sinònim de dos fets. El primer és que s’acaba l’estiu i, per tant, les vacances, i l’altre és que arriba la tornada a l’escola. Aquesta és l’expressió que els nens més odien sentir. És cert, però, que per una banda hi ha el sentiment positiu de la retrobada amb els amics i la posada al dia de les vivències de l’estiu, però per l’altra hi ha els deures i les dures classes del dia a dia, fet que ja agrada menys.

Se sol associar la tornada a l’escola als nens, a la compra del material escolar i, en certs aspectes, a la negativitat de tornar a la rutina, però hi ha una altra tornada que també es compleix i que té connotacions més positives i, sobretot, es fa amb més ganes que la dels nens. És el retorn del personal docent i dels directors de les escoles que des de l’inici de mes ja estan organitzant i planejant com serà el nou curs, el qual començarà, com és habitual a Andorra, el dia després de la Diada de Meritxell, és a dir, divendres 9. Una setmana i un dia abans que els infants, els passadissos del centre ja s’han omplert amb l’arribada del professorat, que es va reincorporar de les vacances dijous.

Aquest any, l’Escola andorrana compta amb un total de 500 professors entre els 12 centres, aproximadament, sense sumar els col·laboradors, que són un per cada 90 alumnes. Quant al nombre d’estudiants, el sistema andor­rà s’ha estabilitzat els darrers anys prop dels 4.200 alumnes, tot i que aquest nombre ha patit una petita davallada d’uns 30 estudiants, malgrat que encara s’estan matriculant alguns alumnes de darrera hora. En total, es calcula que al Principat hi ha uns 11.000 estudiants entre tots els sistemes, però la xifra exacta no es pot saber fins que el curs hagi començat.

Un dels centres del sistema educatiu andorrà que compten amb més alumnes i professors és l’escola andorrana de segona ensenyança d’Encamp, amb 55 mestres i uns 500 estudiants, aproximadament. La directora, Mariona Badia, i una dels dos caps d’estudis, Lídia Samarra, així com la directora general de l’Escola andorrana, Ester Vilarrubla, expliquen quines són les línies principals que se segueixen durant els dies previs a l’inici de l’escola, fet que comença els darrers dies del curs anterior. “Al juliol ja es fan els horaris dels professors i alumnes”, comenta Badia. El professorat del centre, que s’escull des del ministeri d’Educació arran dels edictes que passen els candidats, ja se sap també des d’abans que arribin les vacances.

És per això que una de les primeres tasques que es poden realitzar és la de quadrar els horaris, que precisament és una de les que comporten més maldecaps. “És molt difícil perquè no tenim un programa informàtic adequat que tingui en compte tantes i tantes variacions possibles”, explica la directora del centre, que hi afegeix que fer horaris és com fer “un sudoku que t’ha de quadrar tot a la perfecció i de vegades hi ha algunes hores puntuals que no ho fan”, tot i que sempre “s’acaba aconseguint”. Aquesta feina pertoca normalment als caps d’estudis i Samarra indica que la millor manera per fer-ho és “anar a poc a poc”. Per exemple, “es comença per una assignatura i es va fent”. A més de tenir en compte totes les classes i professors que hi ha, per elaborar la tasca s’ha de mirar pels espais, ja que només hi ha un gimnàs o una classe de música, per exemple. Tot plegat, fa que sigui “de bojos”, assenyala Vilarrubla.

El primer dia
Malgrat que el nou curs s’està maquinant des d’abans de l’estiu, és l’1 de setembre quan realment es comencen a organitzar les classes amb l’arribada dels professors. Com quan els nens arriben de vacances, hi ha una estona per a l’esbarjo i per explicar les experiències de l’estiu. Què s’ha fet? On s’ha viatjat? “Deixem una estona de benvinguda perquè es relacionin entre ells, igual que fem amb els alumnes”, explica Badia. Després, és el moment per iniciar la maquinària i el primer pas és el claustre amb professors i col·laboradors. “Aprofitem per explicar quines seran les línies de l’escola, les novetats, presentem els nous mestres...”, indica la directora del centre. És a dir, que, en certa manera, els primers instants de tornada dels professors són com la dels nens.

Una vegada es fa aquest claustre, els primers dies es caracteritzen per tres aspectes: una allau de reunions, de formacions de professors i de dubtes. En el primer cas, es reuneixen tant professors de departaments, com tutors, com directors... És en aquestes reunions on es tracen les direccions que es volen seguir aquests primers dies d’escola. Pel que fa al tercer aspecte, aquesta és probablement una de les parts més feixugues d’aquests dies. “Jo penso que el més difícil que tenen aquesta setmana abans de començar l’escola és que l’equip directiu té els 55 professors demanant coses les sis hores seguides que són aquí”, exposa Vilar­rubla. Els dubtes d’un professorat sencer són a l’ordre del dia amb l’objectiu de tenir-ho tot controlat el dia 9. “L’escola ha estat parada durant dos mesos. És com si un tren es queda un temps aturat al mig de la via i el motor, que és l’equip directiu, s’ha d’engegar per tirar endavant el tren, però una vegada està en marxa, tothom pedala i ja no s’ha d’estirar tant”, explica la directora general de l’Escola andorrana. Tot i la part feixuga d’aquests inicis, Badia considera que “no és difícil perquè la gent ve contenta, descansada i il·lusionada, però és mogut i s’ha de treballar molt”.

El temari
Un altre dels aspectes importants a tenir en compte durant un curs escolar és el temari. Tot i això, el disseny correspon al ministeri. “Està tot marcadíssim, tant el què com el com, són aspectes que es precisen des d’ordenament curricular”. En aquest sentit, es va actualitzant a mesura que van canviant els temps per adaptar-se a les pautes internacionals. “Fa 30 anys ningú parlava de robòtica i ara l’han inclòs, entre altres àrees”, explica Vilarrubla, que informa que justament al febrer es va actualitzar el programa de segona ensenyança i s’està treballant en el de primària.

L’altre punt de vista
A diferència d’alguns nens, els professors tornen a l’escola amb un somriure d’orella a orella per encarar la setmana prèvia de reunions, formacions i dubtes, així com l’arribada dels alumnes. “Comencem amb les piles al màxim, hi ha un bon ambient i això fa que sempre hi hagi ganes”, exposa Irene Lladonosa, professora d’anglès del centre encampadà. “Afronto els primers dies amb moltes ganes. M’agraden molt les classes”, hi afegeix Lupe León, professora de castellà i tutora. Ella és una de les mestres amb més recorregut, amb més de 20 anys d’experiència, dels quals la majoria al mateix centre. És per això que també té la funció d’acollida als nouvinguts: “Sempre intento ajudar els companys i guiar-los. De fet, quan estàs a la sala de professors ens ajudem entre tots. Fins i tot tinc companys que han estat alumnes meus.”

Si hi ha quelcom que queda clar és que les ganes d’iniciar el nou curs són molt elevades des del punt de vista dels professors per dos motius: per vocació i per diversitat. I és que, segons la directora general de l’Escola andorrana, “cada curs és igual quant a calendari, però els nens van variant i les situacions també i això fa que cada any sigui molt diferent. Pot passar que allò que el curs passat va funcionar bé aquest no funcioni i has de canviar. Aquesta és la part que fa créixer l’educació”.

ELS PARES TAMBÉ ES PREPAREN

La implicació dels pares durant el curs també juga un paper important a l’hora del seu desenvolupament. És cert que no tenen funcions de pes durant els dies previs i el ritme d’implicació és diferent, però també s’impliquen en la preparació de la tornada. Per exemple, l’Associació de pares d’alumnes de l’Escola andor­rana (Apaea) s’encarrega de gestionar la cuina, així com el menjador i el personal de vigilància. De fet, des del mes de juny ja treballen en el disseny dels menús i les compres de menjar per als més de 4.000 alumnes dels 12 centres del sistema educatiu andor­rà. En ser un nombre tan elevat d’infants per alimentar, és necessari contactar amb els proveïdors setmanes abans per lligar-ho tot. Pel que fa als menús, la preparació també es fa amb antelació i abans d’iniciar el curs ja estan programats fins al mes de desembre.

Tot i que la implicació de l’Apaea en el desenvolupament propi del curs no és molt elevada quant a funcions, des de les escoles s’aposta per la implicació directa dels pares dels alumnes. Per exemple, la directora de l’escola andorrana de segona ense-nyança d’Encamp, Mariona Badia, explica que “ens agrada que tinguin un paper intervenint amb cada petita acció perquè nosaltres som del parer que quan els pares coneixen més l’escola estan més del teu costat”.
A banda de les petites accions al llarg del curs, també hi ha la funció, durant els dies previs a l’inici de curs, de preparar els fills per a la tornada. “Jo penso que els pares ens acompanyen a fer que els alumnes vinguin amb ganes”, assenyala la directora general de l’Escola andorrana, Ester Vilarrubla.

A les reunions de pares, aquests comencen a donar el seu punt de vista en el desenvolupament propi del curs, però no és fins que ja s’han iniciat les classes quan es comencen a fer. Per exemple, la primera junta d’escola de les tres que s’han de fer a l’any obligatòriament se sol celebrar el mes d’octubre i l’Apaea no programa la primera junta fins passada la tornada.

Els pares no entren en la programació del curs més enllà de la cuina, però tot i això el paper que tenen és important perquè els alumnes encarin la tornada amb ganes.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477