Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
AQUESTA SETMANA

Redreçar el camí

El programa del cos de Voluntaris per la natura ofereix sortides als joves que es volen reincorporar al mercat laboral. Alguns alumnes acaben trobant feina o reprenent els estudis després del curs
Els joves alumnes del programa voluntaris per la natura d'una edició anterior netegen un camí de muntanya.

Redreçar el camí

Els joves alumnes del programa voluntaris per la natura d'una edició anterior netegen un camí de muntanya.

Comú de la Massana
Els alumnes del programa del cos de voluntaris per la natura, treballant en camins i cartells.

Redreçar el camí

Els alumnes del programa del cos de voluntaris per la natura, treballant en camins i cartells.

Comú de la Massana
Els alumnes del programa del cos de voluntaris per la natura, treballant en camins i cartells

Redreçar el camí

Els alumnes del programa del cos de voluntaris per la natura, treballant en camins i cartells

Comú de la Massana
Els joves de l'actual promoció del curs

Redreçar el camí

Els joves de l'actual promoció del curs

Comú de la Massana
Els alumnes del programa del cos de voluntaris per la natura, treballant en camins i cartells.

Redreçar el camí

Els alumnes del programa del cos de voluntaris per la natura, treballant en camins i cartells.

Comú de la Massana
Actualitzada 23/08/2016 a les 12:43
No és d’estranyar que un jove menor d’edat a qui els estudis no li han anat com haurien d’haver anat i deixa l’escola de banda abans d’hora tingui un futur poc clar quant a possibilitats d’èxit. Una família desestructurada, les males companyies o, fins i tot, problemes amb la justícia motiven aquest abandonament de la formació prematura per passar a ser el que es coneix en termes populars com un ni-ni. Són exemples de casos que es donen a Andorra i que des de fa anys es treballa per solucionar, mirant d’encarar el futur dels joves, especialment dels menors, en una direcció en què pugui ser productiu i estar satisfet amb allò que fa. No tenir el graduat de segona ensenyança o de batxillerat no és la fi a la formació ni la condemna a fer quelcom que no sigui del gust d’aquells que s’han quedat pel camí.

Almenys aquesta és la idea que s’intenta aplicar des del comú de la Massana amb el programa del cos de voluntaris per la natura. Es tracta d’un curs gratuït per a joves que està actiu des de fa quatre anys i que pretén donar una formació i una base social en branques com la jardineria, la neteja de camins o el socorrisme, entre altres, a aquells que no els van bé els estudis i tampoc tenen feina.

“Tot va començar en una conversa de bar”, explica el pare del projecte i tutor del curs, Àlex Mata, que amb l’anterior consellera de Medi Ambient del comú massanenc, Jael Pozo, van constatar que hi havia el problema dels joves aturats i, per una altra banda, hi havien feines en què eren necessaris algunes ajudes extres. “Al 2012 vaig passar a formar part del grup d’agents de qualitat del comú i una de les tasques que em van assignar va ser verificar que l’empresa que està fent la feina de netejar camins per concurs ho feia correctament. Vam observar que per falta de mitjans i de recursos no era així i vam pensar en la possibilitat d’ensenyar a aquests joves la neteja de camins”, explica Mata.

Sobre el paper, la idea era motivadora i “maca”, assenyala, i es van començar a fer els contactes per mirar qui volia col·laborar. El ministeri d’Educació va ser una de les portes a les que van picar. “Al principi, era un projecte molt parroquial, però les ganes de voler-lo fer gran van fer que anéssim al ministeri. Allà ens van dir que la idea era maca, però el curs havia de tenir un mínim de 800 hores per entrar a col·laborar, i l’havíem ideat per a 300”, comenta el tutor del curs. Van observar que el cost del programa era un mínim de 21.000 euros per pagar professorat, comprar eines, l’equipació dels alumnes,... i la feina a fer era extensa. Poc a poc, amb l’esforç de persones com Mata i els col·laboradors, com el comú de la Massana, Govern, Bomosa, Carisma i la Fundació Reig, el projecte ha anat evolucionant, arribant al quart curs, que va finalitzar la setmana passada.

La mitjana de les tres primeres edicions era d’entre 10 i 12 alumnes, dels quals entre 8 i 10 finalitzaven el curs i un mínim de 7 acabaven trobant una feina o tornant a estudiar. En aquest quart curs, però, el nombre d’inscrits s’ha reduït considerablement. Dels sis que van iniciar, n’han finalitzat quatre, tres dels quals volen treballar i un d’ells vol tornar als estudis. El reduït nombre d’alumnes, però, no ha danyat el percentatge d’èxit de reinserció. Així ho veu la directora del departament de Medi Ambient del comú massanenc, Cristina Pérez: “No fa falta que el nombre d’alumnes sigui abundant. El que és important és que els que s’han apuntat volen seguir treballant o estudiant. Si n’hi ha un que acaba estudiant i els altres tres troben feina, haurà estat un èxit al 100%”. La reducció de la xifra de joves participants en el programa aquest any també ha permès una “atenció més personalitzada” sobre els alumnes, destaca Mata com a punt positiu.

La intenció és seguir anant creixent en les properes edicions, amb l’entrada de nous col·laboradors i més implicació del ministeri d’Educació, així com amb la figura d’un cap d’estudi per anar desenvolupant més la part formativa. “La idea parteix del nou conseller, que vol ampliar el camp d’expectativa dels joves”, indica Mata. Actualment són set les branques que s’imparteixen al curs: banders, veterinaris d’agricultura, Creu Roja, seguretat a la muntanya, biologia i coneixement del medi, treballs forestals i jardineria. “Fa quatre anys que ho fem i haurem posat al mercat laboral uns 30 joves i ja comença a estar saturat” explica el tutor. Més enllà de la formació que es dóna en el curs de voluntaris per la natura, el que realment importa és la base social i l’ensenyament dels valors. “Ensenyem aspectes que no estan estipulats en el programa, com la puntualitat, el respecte, el saber estar,... Una vida normal i corrent que els joves no coneixen, ja que molts d’ells vénen de famílies desestructurades”, exposa Mata. Per la seva part, Pérez indica que “el curs està pensat per ser de caire d’ajuda social, més que formatiu, ja que aquests nois no tenien sortides i no veien res més enllà”. Tot i això, recalca que en aquest futur en què es vol ampliar el ventall de possibilitats és clau també “la base formativa perquè els joves també tinguin un futur laboral millor”.

Casos concrets
Guille Domingues i Cristian Montero són dos alumnes que aquest any han format part del programa del cos de joves voluntaris per la natura. Tenen 16 i 17 anys, respectivament, i van arribar a aquest curs després de no tenir èxit en els estudis. “Anava a la Margineda i als 13 anys em van fer fora. Vaig arribar a l’aula taller de la Massana i a partir d’aquí vaig descobrir el programa”, explica el Guille, que no amaga que el curs li sembla interessant: “Ens agrada, sobretot anar a voltar per la muntanya. No érem molt de fer caminades i ara amb l’Àlex no parem...”. De moment, però, no té ben bé clar què vol acabar fent: “M’agradaria ser bike patrol, però fins als 18 anys no buscaré res en concret, tot i que sempre puc anar fent algun cosa”. El Cristian, per la seva part, va arribar al programa després que la seva mare ho veiés al Diari. “Em vull treure els títols per fer de socorrista. Potser torno a estudiar, però ja ho veuré, ara vull buscar feina”, explica sobre els seus plans després d’haver realitzat el curs. Com que el curs ha acabat recentment no es pot constatar l’èxit amb els estudis posteriors o feines dels alumnes com el Cristian i el Guille, que de moment només poden parlar de projectes. Tot i això, sí que es pot observar l’evolució posterior del curs amb exalumnes. Són els casos, per exemple, de la Mireia i el Carles Martínez, dos germans que van formar part de la primera promoció de voluntaris per la natura. “Al principi pensàvem: ‘on ens hem ficat?’, però a mesura que anàvem avançant sí que va ser divertit, o almenys jo m’ho vaig passar molt bé”, assenyala el Carles, que recorda amb bons ulls l’experiència i indica que “ens ha funcionat bé, fins i tot hi tornaria”. Després d’haver fet el curs, ara fa tres anys, ha pogut passar per diverses feines: “He treballat de forestal una temporada, vaig ser monitor i ara estic fent de repartidor, però és una cosa temporal. Si pogués estar amb nens i a la muntanya seria perfecte”.

El cas de la Mireia és una mica diferent. Ella va acabar un mòdul d’hípica amb 20 anys i havia d’esperar un any més per fer el següent curs. “Vaig pensar a aprofitar i fer alguna cosa més durant tot aquest temps”, exposa. Va realitzar el curs, recomanat pel seu germà i era l’única noia de la classe, cosa que “ho va fer una mica més complicat al principi”. Després, però, també li ha acabat funcionant, sobretot en la matèria que a ella més li interessa: “Vaig fer pràctiques de pasturar, després vaig estar amb nens als esports d’estiu i ara faig de guia a l’hípica de l’Aldosa. Estic encantada, sempre m’ha agradat el tema dels animals”.

Un altre cas interessant dels que han passat pel cos de voluntaris és el que explica Mata: “En una graduació, em va venir el pare d’un dels nois i em va donar una abraçada. Em vaig quedar parat. Em va dir: ‘No sé com ho has fet’”. El seu fill viu a Sant Julià, i abans es ficava al llit a altes hores de la matinada jugant a la videoconsola i s’aixecava a les 4 de la tarda per dinar i després es posava a jugar una altra vegada. Es va incorporar al programa i s’aixecava cada dia a les 6.30 del matí i agafava dos autobusos”. Per casos com aquest, en què un jove desorientat canvia i es posa en una direcció més correcta, es demostra que el programa pot funcionar realment bé. “Aquestes coses són les que em fan continuar i omplen. Hi ha molta feina, diners invertits de la meva butxaca i implicació i el retorn que tinc fa que valgui la pena i el projecte sigui maco”, assenyala el tutor. Sobre el cas d’aquest noi de Sant Julià conclou: “Va acabar trobant feina en un centre comercial i l’últim que vaig saber és que era fix. Un noi que fa quatre anys no valia per gaire, ha acabat tenint feina”. Aquesta també és la prova que d’una “conversa de bar” es poden canviar moltes coses, fins i tot el futur de molts joves andorrans.


MANEJAR EL GRUP D'ALUMNES
Partint d’un alumnat que generalment ha tingut problemes amb els estudis i que, per tant, li és difícil mantenir l’atenció a les classes, no és una tasca fàcil manejar un grup d’aquest estil per als professors. Els tres primers mesos de curs són principalment classes teòriques en una aula com una de l’escola, que fa que tot sigui generalment més feixuc. Després d’aquestes setmanes inicials tancats en una aula, els joves surten més cap a la muntanya i realitzen la resta d’activitats que són d’estil pràctic i de treball físic. Per la dificultat que comporten els tres primers mesos, els mestres aposten per unes classes més d’estil teoricopràctiques i d’aquesta manera es fan més amenes per als joves. Aquest és el mètode que ha hagut d’adquirir Xavi Gasulla, professor de biologia i coneixement del medi, una de les assignatures amb més teoria. “Fèiem molts jocs, vaig muntar un Trivial, concursos de preguntes i respostes, també hi havia dies puntuals que anàvem d’excursió, per la muntanya,... Es veu la diferència de quan els estàs explicant teoria a quan els dónes la fitxa per fer el joc”, explica Gasulla, que afegeix que gairebé amb tots els alumnes “funciona més un preguntes i respostes”. D’aquesta manera, a més a més, els joves recorden més de les coses que aprenen a classe, especialment en la matèria de biologia i coneixement del medi, on “hi ha milers de curiositats sobre animals” que “després quan van a la muntanya recorden i ho comenten”. Aquest és el primer any de Gasulla com a professor del programa, però la seva experiència com a monitor als esports d’estiu li ha servit també per portar els alumnes el millor possible. “He tingut la sort que érem pocs a classe i així és molt més manejable”, indica. Per contra, té més experiència el tutor del programa, Àlex Mata, que a base “d’esbroncades, caminades dures per la muntanya, treball i atenció, entre molts altres” acaba aconseguint que els alumnes vagin en la direcció correcta i es comportin el millor possible.
 
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477