Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DMG
Converses de terrassa

“Vaig fer de monitora al Jordi Beal!”

Sílvia Calvó. 46 anys, escaldenca, enginyera i ara ministra de Medi Ambient. És de les que viatgen per vacances i si la cerquen, no és estrany que als estius la trobin en algun país de l’Àfrica
La titular de medi ambient demana un suc per acompanyar la conversa.

La titular de medi ambient demana un suc per acompanyar la conversa.

La titular de medi ambient demana un suc per acompanyar la conversa.

Xavier Pujol
Actualitzada 15/08/2016 a les 09:21
Bona part dels estius d’infantesa de la ministra es dibuixen a Canillo, amb la família.

Què hi feia, a Canillo?
Passàvem amb el meu germà un mes als Plans amb els meus oncles, recollint herba.

Aquest contacte amb el camp la va inspirar per dedicar-se al medi ambient?
Sí... també hi va ajudar, sí!

I era bona, fent de pagesa?
Rasclant, sí! Era molt treballadora..., el meu germà no ho era tant! (riu)

I com eren els estius llavors a Escaldes?
Jo vivia no gaire lluny de la plaça Santa Anna i anàvem sovint a jugar al poader, uns horts propers on ara hi ha els arxius.

Jugava molt al carrer?
A banda d’anar al poader, no gaire. Era força d’estar a casa i de llegir molt, tot el que em passava per les mans.

Era aplicada a l’escola?
Sí..! Però era molt xerraire també i a classe em renyaven...

Un grapat d’anys va voltar per la casa de colònies d’AINA.
Sí, primer de nena i després de monitora. Sobretot els records més macos que tinc és a Tamar­ros, on marxàvem amb un grup d’adolescents uns deu dies a la muntanya amb tendes.

Era de les monitores manaires?
Això ho hauria de demanar a gent com el Jordi Beal, avui secretari d’Estat d’Esports, perquè l’havia tingut de nen! Amb ell tinc una anècdota: jo ja conduïa i em van dir que anés a buscar uns nens de Tamarros, que eren el Jordi, els cosins i els germans, i resulta que em passaven tots 20 centímetres, i és clar... jo els havia de dir que em fessin cas! (riu).

És de les que tenen la maleta sempre a punt per vacances?
Sí, ens agrada marxar lluny. Amb la família hem vist molt Àfrica. Des que els nens tenien uns 8 anys i ja es podien vacunar hi hem anat força.

Per què l’Àfrica?
Perquè hi ha molta natura i ens agrada caminar. Hem estat al Senegal, Tanzània, Burkina Faso, Mali...

Segur que tindrà anècdotes.
El que hi ha més diferent respecte a Europa és la noció del temps. Per exemple, a Burkina Faso vam anar a portar uns ordinadors a unes escoles i vam organitzar reunions per acabar-ho de muntar i la gent o no venia, o arribava dues hores més tard... Si vols estar amb ells has de treballar així. Però també és interessant viure-ho.

Aquest any què planegen?
Fer un viatge lluny amb la família per desconnectar.

I el mòbil es quedarà aquí?
No... sempre a sobre. No el podem deixar enlloc! Ara és indispensable amb el càrrec que tenim.

LA CASETA DE XOCOLATA. 
Per a ‘Converses de terrassa’ els protagonistes són els que trien el lloc de la trobada. La ministra ens cita a la part alta de Vivand perquè, diu, és una zona molt agradable per passejar-hi.
Etiquetes
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477