Bartoli repassa quatre segles de música italiana

Això d’aquests dies és un no parar: després de la sonada i multitudinària inauguració del museu Thyssen, Cecilia Bartoli, rutilant estrella de la lírica en l’equador de la Temporada MoraBanc. Molt art concentrat i de molta volada per a una sola setmana (i, de pas, molta ocasió de fer-se veure en societat). Bartoli va sortir a l’escenari del Centre de Congressos de la capital amb la intenció de recór­rer quatre segles de música italiana, començant pel barroc i acabant en un molt contemporani –i clicada d’ull a la música popular– Nel blu dipinto di blu de Domenico Modugno.

La proposta i la interpretació de la diva va encisar el públic –un aforament bastant ple, tot i que van quedar un centenar llarg i sonor de butaques buides–, que la va aclamar des de la primera ocasió, amb calorosos aplaudiments des de la primera ària de Vivaldi. I això malgrat el sofisticat sistema acústic de què disposa l’auditori, que es va fer massa present en alguns moments.

Menys encisadora es va mostrar la diva, i més capritxosa, amb els professionals de la premsa: a dia d’avui, quan tothom porta inserida una càmera de fer vídeos a l’ADN mateix, es va negar en rodó que els fotògrafs poguessin complir amb la seva tasca i no va permetre ni la tradicional presa d’imatges dels primers tres o quatre minuts, una deferència habitual entre els artistes que necessiten molta concentració. El concert de Bartoli a Andorra, ocasió bastant única al país, només quedarà documentat als mitjans per les imatges oficials que va permetre captar finalitzada l’actuació fora de l’escenari. Una altra cosa serà el que recullin les xarxes socials.

Passada la nit de Bartoli a la Temporada encara li queda, però, molta metxa per cremar. De moment, la primera cita serà l’espectacle Forever Tango, programat per al 28 d’abril, i que ja ha venut unes 700 entrades de 900 disponibles. El cicle acabarà amb el cantautor Rufus Wainwright, la nit del 13 de maig. Mitja entrada ja despatxada.