Veneçuela serà part en la causa de BPA per l'espoli de PDVSA

La República Bolivariana de Veneçuela serà actor civil o perjudicat en la causa penal que se segueix a Andorra per l'espoli milionari a la companyia Petróleos de Venezuela (PDVSA) a través de comptes a BPA. El Tribunal Constitucional ha reconegut el dret reclamat pel govern del país sud-americà en el recurs d'empara que va presentar 8 de gener d'aquest any contra la resolució del Superior que denegava la petició de Veneçuela que confirmava les sentències del Tribunal de Corts i de la Batllia, segons la sentència a la que ha tingut accés el Diari. La representació processal de les autoritats al·legava la vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants del dret a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut per no permetre que poguessin participar en el procés penal.

La causa penal forma part dels procediments iniciats en el marc de la investigació del dossier de BPA i se segueix contra 35 persones que haurien participat en el frau d'uns 2.000 milions de dòlars dipositats en comptes de l'entitat. I l'Alt Tribunal declara la vulneració de drets i anul·la l'aute del 25 de novembre del 2022 de la secció d'instrucció especialitzada 2 de la Batllia, els autes del 14 d'abril i del 24 de juliol del 2023 del Tribunal de Corts, i l'aute del 27 de novembre de la Sala Penal del Superior i ordena retrotreure les actuacions a la fase inicial de la Batllia. El TC fixa que Veneçuela ha de ser restituïda en la condició de part actora civil sense que això comporti l'anul·lació de les actuacions practicades ja però respecte a les quals la nova part actora civil pot demanar el que al seu dret convingui, recull la sentència.

Els magistrats afirmen que no hi ha dubte que en aquest cas Veneçuela està legitimat per ser part en la causa per exercir l'acció civil perquè compleix el requisit de persona jurídica legalment constituïda i es pot aplicar els precedents en casos acceptats pel Tribunal Europeu dels Drets Humans. El país sud-americà havia reclamat el 7 de febrer del 2019 ser part en la causa penal oberta per la Batllia per blanqueig de diners derivat d'uns comportaments presumptament delictius de funcionaris d'aquell Estat. Inicialment la Batllia va acceptar la petició però va demanar que havia de definir l'objecte de la reclamació del perjudici que havia patit i el 25 de novembre del 2022 va decidir inadmetre com a part a la República Bolivariana de Veneçuela i les instàncies judicials superiors van ratificar la decisió recorreguda pel país sud-americà. La sentència del TC considera "extemporanis per prematurs" els autes judicials que denegaven la petició de l'Estat veneçolà perquè apel·laven a l'article 18 del Codi de procediment penal i afirmaven que estableix que la part civil s'ha de limitar a reclamar i acreditar els danys o els perjudicis patits per l'eventual delicte i si es desentén d'aquests funcions i passa a ocupar-se d'altres menesters pot ser expulsada del procediment. I aquesta situació encara no s'ha produït. 

Perjudici pel frau

La representació processal de Veneçuela argumentava en el recurs d'empara seguint la jurisprudència internacional que impedir a una víctima demanar a la jurisdicció competent de ser rescabalada dels danys i perjudicis soferts a causa d'una infracció penal atempta contra el dret a la jurisdicció. I que el fet que un Estat sigui actor civil en una causa en un altre Estat no atempta de cap manera a la sobirania d'aquest. Els lletrats de Veneçuela recalcaven en el recurs que havia d'estar legitimat com a part per poder formular la reclamació civil i determinar la naturalesa i la configuració del perjudici produït.

El procediment penal per blanqueig per l'espoli de milions de dòlars patrimoni de PDVSA ha portat al processament de mandataris de Veneçuela com Diego Salazar, Javier Alvarado Ochoa i Luís Mariano Rodríguez Cabello i treballadors de BPA amb càrrecs de responsabilitat com Xavier Mayol, Jordi Guimo, o Cristina Lozano.