Caos a la CASS

Un estudi de 30 pàgines i unes 500 més d’annexes. Dos mesos de feina. Més de vint persones de cinc departaments diferents de la CASS a qui s’ha pres declaració. El treball que va encarregar el consell d’administració de la parapública a una empresa externa per aclarir les circumstàncies que van permetre el pagament irregular de pensions d’invalidesa del grup 1 durant anys conclou que no hi ha conclusions. Excepte la que tothom sabia –molts fa poques setmanes, alguns fa anys–, que s’estava pagant de més. Ara bé, si una cosa es desprèn de l’informe tot i que no ho digui és el descontrol que hi havia en el funcionament de la CASS. Les persones entrevistades no es posen d’acord de quan van començar les irregularitats, fins a l’extrem que hi ha qui les situa a l’any de creació de l’ens, el 1968. Encara hi ha menys consens a l’hora d’explicar per què si feia tant de temps que se’n tenia coneixement no s’hi va posar remei. Que si faltava personal, que si hi havia altres prioritats, que no es disposava d’un programa informàtic adient, que si es trigava hores a regularitzar manualment cada cas, que si l’entrada en vigor de l’IRPF, que si els treballadors per compte propi, i fins i tot d’això també s’ha culpabilitzat la covid-19, amb els ERTO pel mig. Ara bé, res comparat amb el reconeixement de part dels entrevistats que coneixien que no s’estaven fent les regularitzacions de les pensions i, per tant, s’estava pagant de més, però que no eren conscients de la magnitud del problema. I ja està. És impossible saber qui o quins ho van explicar perquè en els annexos que inclouen les declaracions només hi consta el càrrec. El personal de l’àrea de pensions, de sistemes informàtics, de projectes, de la direcció i del consell d’administració que han col·laborat en l’elaboració de l’informe romanen en l’anonimat.

La cronologia de les actuacions del personal de la CASS implicat d’una o altra manera amb els pagaments irregulars de les pensions fins que esclata l’escàndol és un cúmul de disfuncions. Fins al 2021, tot i ser conscients de les irregularitats, no es canvien els protocols i segueixen fent controls manuals i aleatoris, però s’arriba a la conclusió que s’està pagant al voltant d’un 20% més del que tocaria als pensionistes afectats. La qual cosa es continuarà fent com si res hagués passat fins aquest març. El 2017 es constata que és imprescindible l’automatització via programa informàtic dels processos per procedir correctament a les regularitzacions. I tampoc es fa res sota l’empara que la posada en marxa d’un nou sistema requereix temps i personal, del qual no es disposa. Un seguit de condicionants que no van tenir els nous responsables de la CASS, Marc Galabert (president) i Josep Escoriza (director general), que poc temps després d’accedir al càrrec –mitjan 2023– ho tenien resolt. A final del 2022 aterra el problema al consell d’administració, que decideix demanar un informe, que no arriba mai. Resultat, se segueix mirant cap a un altre lloc. Fins a l’escalf de l’aprovació de l’últim pressupost, on s’inclou un canvi legal que legitima una negligència que ha costat milions a la CASS i impedeix exigir-ne la devolució. Es condona un milió i mig d’euros als pensionistes de grau 1 (poden continuar treballant). Xifra que correspon als darrers tres anys, que podria enfilar-se fins a set o vuit que han prescrit. La CASS va convocar a final de febrer els 244 beneficiaris afectats, set dels quals han demanat suport al departament d’afers socials.

La comissió per esclarir els pagaments irregulars es reuneix avui amb la compareixença dels responsables de la CASS davant els consellers als quals no s’ha facilitat l’informe. És una nova oportunitat de posar negre sobre blanc fets i responsables.