LA REGULACIÓ AFECTA ARA MATEIX LA CASA ARISTOT MORA
L'Institut de l'Habitatge pot instar el desnonament d'un pis social
La normativa dels habitatges de protecció pública s’actualitza i no pagar el lloguer serà motiu d’extinció del contracte
La zona on s'ubiquen els terrenys propietat del Govern.
El Govern ha introduït canvis en el reglament que regula l’adjudicació i la gestió dels pisos de protecció pública, els destinats a llars en situació social més precària i la normativa que ara mateix s’aplica als immobles de la casa Aristot Mora. Gairebé dos anys després de l’aprovació de la primera regulació, l’executiu justifica la revisió per “l’experiència acumulada”, que ha constatat “la necessitat d’incorporar millores i extensions als processos definits”. I una de les inclusions al reglament en vigor des del passat dijous –dimecres es va publicar al BOPA– és l’impagament del lloguer com a motiu d’extinció de l’adjudicació de l’immoble, que no estava inclosa en l’anterior normativa. També s’hi suma l’incompliment dels compromisos vinculats al suport social que acompanya l’atorgament de l’habitatge. Es mantenen tots els altres ja establerts amb anterioritat, com ara dur a terme activitats que alterin la convivència o sotsarrendar el pis o un espai del pis.
I, associat a les situacions que poden conduir a l’extinció del contracte, es regula “el desnonament administratiu”. L’Institut Nacional de l’Habitatge, com a organisme gestor, el pot instar un cop notificada la finalització de l’adjudicació de l’habitatge obrint un procediment que permet a l’afectat fer les al·legacions corresponents en diferents estadis, així com formular un recurs administratiu un cop es dicti resolució. En qualsevol cas, el reglament també especifica que el trencament del contracte per, entre altres motius, l’impagament de rendes ha d’anar acompanyat de “les mesures d’acompanyament necessàries a favor de la persona o unitat de convivència interessada”.
ACTUALITZACIÓ
La renovació de la normativa també apuja el topall del lloguer mensual, fixat en funció d’un percentatge dels ingressos de la llar. El reglament pel qual s’han regit els contractes fins ara implicava que “la renda i les quantitats assimilades per serveis i subministraments són pactades de forma individualitzada d’acord amb la capacitat econòmica de la persona adjudicatària i com a màxim pot comportar el 25% dels seus ingressos o dels de la unitat de convivència”. Ara el topall s’apuja al 35% dels ingressos i la disposició transitòria del reglament indica que els contractes anteriors a l’entrada en vigor de la modificació de la norma no es veuran afectats fins que no es procedeixi a la renovació dels contractes.
La nova regulació també pretén simplificar i agilitar el procediment d’adjudicació d’un habitatge d’aquesta tipologia, incorporant la presentació telemàtica i primant els criteris de major necessitat per sobre del temps d’inscripció en el cas de les persones que estiguin a la llista d’espera per accedir-hi. Es manté que atendre situacions d’extrema necessitat serà prioritari i que seran criteris per avaluar l’eventual adjudicació la discapacitat psíquica o una conducta addictiva en tractament, no tenir llar, el risc d’exclusió social, ser víctima de violència de gènere o domèstica o l’absència de suport familiar al país si és una persona sola.
BORDA DE SALES: UN PROJECTE DEL GOVERN RIBAS EL 1991
A principis de la dècada dels 90 del segle passat Andorra també estava necessitada d’habitatge. I el govern liderat per Òscar Ribas va impulsar un projecte d’habitatge social en uns terrenys situats a l’anomenada Borda de Sales, a Santa Coloma, que mai va veure la llum. Però més de 30 anys després ho podria fer perquè el citat terreny, propietat de l’executiu, és un dels que oferirà l’administració per promoure habitatge públic usant la via de la col·laboració amb privats. Serà aquesta parcel·la, una ubicada a la Massana per determinar i una tercera a Ordino en els terrenys de casa Rossell, segons va detallar la ministra Conxita Marsol en la roda de premsa d’explicació de les línies mestres del projecte de llei sobre dret a l’habitatge i creixement sostenible. Després d’invertir en els pisos de la Borda Nova –que tindran un segon edifici– i en els de l’avinguda del Pessebre amb el comú d’Escaldes, l’executiu vol explorar una fórmula que Marsol va intentar al comú de la capital sense èxit. El projecte dels 90 no es va materialitzar, però sí que es va convocar un concurs d’idees i es van presentar tres projectes arquitectònics, que es van exposar públicament. Això va ser el 31 d’octubre del 1991, quan els llavors consellers del Govern implicats van preveure que les obres podrien iniciar-se l’estiu següent, el del 1992. Però el 7 d’agost d’aquell any una nova notícia publicada al Diari indicava que el projecte no havia pogut fer més passes endavant –ni tan sols s’havia escollit el projecte guanyador– per la falta de pressupost. La iniciativa, però, encara estava viva i també la intenció de construir entre 100 i 200 habitatges. Aquella mateixa notícia titulava que “La construcció d’habitatge social polaritza les postures al Consell”. Els sona?