Marsol va amenaçar de dimitir per pressions dels consellers de La Massana

Errades gruixudes, tensions polítiques entre socis parlamentaris, ultimàtums sobre la taula i modificacions exprés. Pocs texts legals estan donant tant de joc com la Llei 3/2024, que modifica la inversió estrangera i estableix un impost a les transaccions immobiliàries. La disposició final primera, que iguala els andorrans no residents amb els estrangers a l’hora d’adquirir qualsevol tipus de títols relacionats amb béns immobles, va estar a punt de provocar una crisi governamental. Una possibilitat que provoca urticària a Xavier Espot només d’esmentar-la. La formació Ciutadans Compromesos de la Massana, per boca dels seus consellers integrats al grup parlamentari de la majoria, va pressionar amb insistència perquè la ministra Conxita Marsol suprimís l’esmentada disposició, que obliga els nacionals no residents a demanar l’autorització i, en conseqüència, a pagar la taxa corresponent. El que en el fons volien és que l’article 1, apartat a (“Es consideren inversions estrangeres al Principat d’Andorra les adquisicions, per qualsevol títol, de béns situats al Principat per part de: a) persones físiques no residents a Andorra, sempre que no disposin de la nacionalitat andorrana...”), de la Llei del 2012 no patís cap modificació i continués en vigor. Marsol s’hi va negar en rodó dirigida pel responsable de Tributs, Carles Ferreira, fins a l’extrem de posar el seu càrrec a disposició, tal com va comunicar Jordi Jordana al grup parlamentari de la majoria, del qual és el president. Unes advertències que van aconseguir l’efecte desitjat, perquè no es va modificar una coma de l’articulat. Ferreira manté que els convenis per evitar la doble imposició (CDI) firmats amb diferents països obliguen a aplicar l’impost als andorrans no residents per evitar possibles discriminacions. La residència preval per sobre de la nacionalitat, segons el director de Tributs, tot i que experts consultats pel Diari tenen dubtes que això sigui tan categòric.

La unanimitat es dona quan s’analitzen les qüestions controvertides que estressen la Llei fins als límits de la seva resistència. Per aplicar-la, l’administració ha de suplir contra legem (contrari a la llei) determinats preceptes. Com per exemple succeeix amb el punt 2 de la disposició transitòria primera, que en el redactat diu “els residents” quan hauria de dir “els no residents”, i es vol esmenar l’error forçant-ne la interpretació. O que els residents de menys de tres que volen adquirir béns immobles tenen la consideració d’inversors estrangers, amb la qual cosa els cal l’autorització pertinent. Per tant, se’ls exigeix els antecedents penals que ja se’ls havien exigit recentment per obtenir la residència.

UNA NOVA LLEI MÉS RESTRICTIVA PACTADA AMB CONCÒRDIA

El model és Malta sí, però de manera atenuada, que no es poden perdre les tradicions. I aquí és on entra en joc Liechtenstein. La nova llei que regularà les inversions estrangeres immobiliàries que elabora el Govern de manera conjunta amb Concòrdia serà molt més restrictiva que l’actual, fins a l’extrem que podria arribar a afectar els andorrans residents. Es mou entre la legislació de Liechtenstein, país integrat en l’espai econòmic europeu, i la República de Malta, un dels 27 estats que formen la Unió Europea. En el primer s’estableix un màxim de pisos per persona, mentre que en el segon no solament s’estableix també un topall de propietats immobiliàries per individu, sinó que a més és imprescindible obtenir una autorització prèvia. Actualment a Andorra no hi ha cap restricció des que es va suprimir del text inicial, quan hi havia més de 1.000 pisos buits per la crisi econòmica de fa més de deu anys. El legislador optarà, amb tota probabilitat, per un màxim de dos pisos per persona. El text no es pot fer d’esquena a l’acord d’associació amb la UE –si s’aprova en referèndum–; ara bé, no hi ha d’haver cap problema per establir restriccions, atenint les particularitats d’Andorra: territori exigu i pressió sobre els recursos. Aquest aspecte no forma part de l’articulat de l’acord, precisament perquè s’està pendent de la reforma de la Llei d’inversió estrangera. Conxita Marsol preveu presentar el projecte de llei l’11 d’abril i que entri a tràmit parlamentari a finals de mes.