Justícia

Montaner s'enfronta a dos anys d'inhabilitació política

La fiscalia veu un delicte de revelació de secrets i l’exliberal li reclama 84.000 euros entre els diners que va deixar de rebre i els danys morals

Carine Montaner el passat 25 de maig.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, s’enfronta a dos anys de presó condicional i dos d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets pel sou de Ferran Costa. La fiscalia veu indicis de delicte en la querella criminal i la titlla com a “autora” de “fer saber en successives ocasions a altres membres del Consell General el complement salarial que el senyor Costa percebia del seu grup parlamentari”. En la querella, interposada per l’exconseller de Liberals Ferran Costa, li demana 64.000 euros en concepte dels diners que va deixar de guanyar per “haver de renunciar a la seva remuneració complementària de conseller general a dedicació exclusiva per la gran i contundent pressió social rebuda injustament per l’actuació de Montaner”, segons l’escrit de l’advocat de Costa. A més, també li reclama 20.000 euros per “danys o perjudicis morals pel patiment moral i públic” de Costa i la seva família.

“Si va renunciar va ser per la pressió de la vergonya”, va dir Montaner en una conversa al Diari, que va apuntar que “em volen treure del mig”. La consellera general va manifestar també que “és un clar cas d’assetjament polític i no soc jo qui va filtrar la informació”, i es va mostrar “poc estranyada” amb l’acusació de la fiscalia. “El sistema està podrit i ja s’ha engegat la maquinària”, va dir la presidenta d’AE.

Els fets pels quals s’acusa Montaner es remunten al març del 2020, quan l’aleshores consellera general per Terceravia va demanar a la CASS els fulls de cotització del seu grup parlamentari per entregar la documentació a una gestoria. La parapública va entregar “erròniament” els papers del grup parlamentari liberal, segons l’escrit de la fiscalia, i Montaner els va enviar a la gestoria i va ser des d’allí que la van avisar que els fulls no eren del seu grup parlamentari. “És surrealista, tenen les meves justificacions i, a més, el senyor Costa estava favor de la transparència dels salaris públics”.

El ministeri públic exposa que els fets es van publicar el 8 de juny del 2020 al Diari d’Andorra, quan Montaner ja sabia la informació sobre el complement salarial de Costa, que “no era ni podia ser pública, sinó que sols era coneguda pels membres del grup parlamentari liberal, ja que en aquell moment tenia la consideració d’informació reservada”, i per això estima que Carine Montaner va cometre “un delicte major de revelació de secrets qualificat per autoritat o funcionari”. Aquesta tesi sosté l’escrit de la defensa de Costa, que recalca que la informació dels salaris dels consellers no era pública en el moment dels fets i no ho va ser legalment fins al 8 de juliol del 2020, i atribueix una conducta “totalment intencionada, o el que és el mateix, dolosa” a Montaner per informar de la remuneració “en un moment important de tensió econòmica en la nostra societat, provocat per la covid”.

El salari en qüestió ascendia fins als 7.000 i 8.000 euros, ja que a més dels prop de 4.000 euros bruts que Costa cobrava com a president de grup, se li havien d’afegir 2.000 euros més per ser conseller a ple temps i un extra de fins a 800 euros a la setmana “en concepte de dietes”. “Marc Magallón i Sílvia Ferrer desconeixien aquest fet i estaven indignats”, va expressar Montaner, que va afegir que, “curiosament, la fiscalia no ha demanat el testimoni de tots dos, però nosaltres els demanarem”.

CONSELLERS CITATS

La fiscalia ha sol·licitat en la vista oral el testimoni de diversos polítics de l’arc parlamentari d’aleshores. Entre els Demòcrates hi ha David Montané, Raúl Ferré, Mònica Bonell, Carles Ensenyat, Maria Marticella i Ladislau Baró; de Liberals, Laia Elias, Eva López Herrero i Jordi Gallardo; del Partit Socialdemòcrata, Pere López i Susanna Vela; de Terceravia, Oliver Alis, Joan Carles Camp Areny i Josep Pintat, i de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi.

ENSENYAT VA INTENTAR MEDIAR ENTRE TOT DOS

El síndic general Carles Ensenyat va intentar mediar en el conflicte per trobar una solució que evités l’actuació de la justícia. Així ho va manifestar la presidenta d’Andorra Endavant, que va expressar que s’havia agendat per abans-d’ahir a la nit una reunió entre tots tres polítics, però que “a última hora Costa la va anul·lar”. Montaner creu que és perquè ja tenia l’escrit de la fiscalia. Tanmateix, la parlamentària va voler agrair el paper d’Ensenyat com a intermediari, “un fet que l’honora”.

tracking