Yvan Lara

Sovint pensem en Andorra com un lloc ideal per a l’experimentació. Superfície i població reduïdes, però tota la infraestructura d’un Estat, certa facilitat (aparent) per controlar certes variables... S’haurien ...

Quan estudiava a l’Autònoma de Barcelona, me’l trobava per tot: a la sortida de la biblioteca, al bar, a l’oficina de la caixa, als plafons de les diferents facultats. Anés on anés sempre hi havia el Jordi, Jor...

Quantes limitacions som capaços d’assumir? Durant quant de temps? Sempre m’han captivat les històries de vida quotidiana –fictícies o reals, escrites, fotografiades, filmades, tuitejades...– durant guerres que ...

Quan tothom parlava de societats desenvolupades i de no desenvolupades i el neoliberalisme s’anava gestant, un bon dia en Marshall Sahlins es va posar a parlar-nos de l’economia de l’edat de pedra i de les soci...

Això d’avui us semblarà petit, ínfim. Va, sobretot, de superioritat moral, del cap de setmana mundial –el passat– de la superioritat moral. Superioritat moral dels lectors que es miren amb llàstima tots aquells...

“[...] al començament del dinou les famílies de la classe mitjana no tenien sinó una saleta comuna per a tots. Si una dona escrivia, per força ho feia en aquesta saleta. I a més, com denuncia amb tanta vehemè...

Imagineu un bloc de pisos. I ara una plaga (del que vulgueu, tant és). Imagineu també que amb el fons de la comunitat de veïns tenim uns diners limitats per combatre-la, que tan sols ens permeten triar entre du...

[A] Quin dia, tu. Quina sèrie més perfecta! Tres de tres. Tres reunions i a totes tres t’hi has pogut connectar cinc minuts abans. Tres reunions i te les havies pogut preparar totes. Aportacions brillants a les...

Primer, hauran hagut de reservar des de casa: res de recepcions, res de taquilles. Res de bars, tampoc, ni de clubhouses ni d’espais comuns: tornarà la pràctica esportiva però limitada a la seva part estr...

Ens hem passat el joc molts cops però ara tornem a la pantalla inicial

1. Coses que ja sabíem. L’hòstia va ser d’aquelles que a l’Street Fighter et treien mitja barra de vida. E pur si muove. La bona gent de la cultura ha vist en els darrers anys com explotava l’oferta (i, per tan...

Cada dia parell al vespre, els estiraments anaven guanyant espai a la cursa

La veïna que fuma dins de l’ascensor però a qui no has aconseguit enganxar mai in fraganti. La mare de l’I, que és de les primeres que l’entra al col·le per poder obrir l’oficina puntual a les nou. Tota la rest...

De les contraccions i dilatacions víriques del temps i de l’espai

La cosa va començar el juny del 2006. I es va allargar un any. Un any amb cap més possessió que les que cabessin a la motxilla, un any sense mòbil, sense ordinador, sense cotxe. Un any farcit de bons moments pe...