Roser Carol

L’he engegada a dida perquè m’ha dit: “Tu rai, que vius a Andorra!”

Sí, un dia també vaig pensar que Andorra era Xauxa

Uns 400 manifestants que viuen a Andorra van sortir a protestar

Passejar entre marjals, contemplant les diverses tonalitats dels arrossars

Aquesta gent va tornar a trucar de matinada i a actuar barroerament

Encara no amb un parell de pams, ja m’agradava estassar marges. Si bé la majoria dels aliments els trèiem de l’hort o del galliner, el bosc i la mar també ens en proporcionaven. Tots els homes de casa eren caça...

Podem esmentar el pecat, però mai no podrem dir el nom del pecador

En un petit país del Pirineu, una flor blanca mor ofegada per tones de ciment

Vaig deixar anar un renec dels grossos i en Carles em va ben renyar

A la dreta, la senyora dels núvols de cotó fluix i dels tramussos i les parades de tir

Deixo la frontera enrere després d’un parell de quilòmetres de cua. Casa sempre crida i el cotxe tira avall com un esperitat, però, amb tot, no l’atura cap mosso d’esquadra per haver passar el límit de velocita...

Allò que em queda d’aquests anys que han anat passant

“Endevina, endevineta: què té el rei a la bragueta?”

Aquells dies de final de juny en què la temperatura a Andorra va arribar fins als 38 graus, una metafòrica legió de reveixins se’m va infiltrar a les venes de les cames i em va martiritzar amb una infinitat de ...

Segurament deuen haver estat els trons i llamps que m’han despertat aquesta nit, que han fet molta fressa i poca endreça, els que m’han dut a pensar en la quantitat de saliva que gastem inútilment. Parlem pels ...