Roser Carol

Mentre sento contínuament notícies sobre guerres arreu del món adobades amb l’amenaça de Putin de deixar anar, com qui vol la cosa, una bomba nuclear, recordo que vaig néixer i créixer en un país tenyit de gris...

Aquest final d’estiu o principi de rerevera (“Primavera d’hivern - Primavera d’estiu. / I tot és Primavera:/ i tota fulla, verda eternament”), en comptes de parlar de la moda de tardor, es parla d’una sola peça...

Amb aquesta mitja llatinada, el pare reproduïa allò tan andorrà del “Ni ou ni parla: senyal que és ben mort” que el batlle sentenciava després de preguntar tres vegades “Mort, qui t’ha mort?” al cadàver (mort c...

Ai, pacients lectors, el desenvolupament continu de distintes formes d’activitat m’obliga a l’anàlisi de les condicions de les activitats apropiades. D’altra banda, la realització dels deures assumits per tots ...

El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. Hi ha feina per fer, però, com que la feina és l’única cosa que s’espera, és millor l’ora que el labora i qui dia passa any empeny. Va passar de mirar-se les mus...

Acabo les xerrades d’agost, estiuenques, caloroses i refrescades amb cerveses i gintònics, amb un altre entreteniment lingüístic amb què feien passar l’estona a les criatures més o menys un pèl més cap aquí de ...

Sembla que tot va començar quan la senyoreta em feia llegir coses com “Mi mamá me mima”, però no és veritat. Ve de més enrere, de quan a casa s’encaparraven a fer-me dir el nom del meu germà Josep Lluís. Preten...

Quan les granotes feia poc que havien deixat de tenir pèl, els estius eren calorosos però no et feien bullir, no hi havia Internet (ni tele!) i les criatures dúiem els genolls pelats, passàvem els vespres de ju...

I, és clar, les Valls d’Andorra, que ja deia set segles enrere Jaume Roig en el seu Spill. I alguns fins i tot han estat a Madrid, que és com un forat negre enmig de la península Ibèrica que ho xucla tot i que ...

S’acaba juliol i ja tinc les vacances d’agost programades. Si us he de confessar la veritat (ja sabeu que només dic mentides grosses; si han de ser petites no m’hi poso), ja fa un parell de setmanes que en faig...

Estic enyoradissa, melancòlica, tristoia si voleu. Dissabte passat, la Mare de Déu del Carme, més que dur-me a processons marítimes a l’Ampolla o a Palamós, em va dur la flaire dels caramels d’eucaliptus i les ...

Ja em perdonareu, però la meva llavor de tafanera és heretada de l’avi. Si sabés que us ho dic així, segur que s’emprenyaria perquè, quan jo li deia que era un sedasser de l’alçada d’un campanar, em responia am...

No us penseu pas que m’ha pujat la mosca al nas; més aviat estic mosca perquè sempre em pugen a tot arreu, sobretot dalt del cap, on, des que em pelo al dos, noto cada pas de les seves sis potes (i tant se val ...

“Unes seques per a un senyor que es porta el pa”, m’explica l’Empar que, segons el seu pare, feia la cantarella dels cambrers de les fondes de Barcelona de finals del segle dinou quan s’havia acabat el bròquil,...

Hi ha dues cançons relacionades amb Sant Joan que se m’obren pas entre les cordes vocals cada any al voltant de la posobra de la festa del sant. Totes dues me les va ensenyar l’àvia Carmela. Una (“Demà és festa...