Roser Carol

He assistit a tants casaments que cada vegada que vaig a un penso que ja no hi ha res que em pugui sorprendre i m’equivoco: sempre hi ha alguna cosa que em sobta i que em fa pixar de riure, encara que només si...

Hi va haver un temps que les coses feien olor (bona o mala) i que les persones i els animals les oloràvem (o les flairàvem o, si més no, les ensumàvem, no fileu tan prim). Me’n vaig recordar fa poc, quan l’ami...

Vuit mesos l’any visc en un lloc privilegiat. Tan sols mirar per la finestra tinc muntanyes per tots costats i, a més, aquí baix hi neva poquet, amb la qual cosa hi ha poc perill que practiqui la meva esp...

Va haver-hi uns anys que tremolava només de veure un hospital. Massa dies entrant-hi i sortint-ne, ara per l’avi, adés per l’amiga, després pels pares, poc sovint per mi. De vegades, el temps es moria al servei...

Tinc una tendència natural a riure per fora i a plorar per dins. Estic convençuda que em ve d’antic, de la rebesàvia, si vull parafrasejar el poeta. Concretament de la rebesàvia Anna Labella Llorens, una grana...

Obro aquell dietari oblidat que vaig batejar com a Cartes a la Maria. Hi ha tot de records, de tips de riure i de farts de plorar, de somnis i de malsons, de pors i d’esperances, de projectes i d’oblits, d’a...

Com cada any en aquesta època, la majoria de mortals, si no estem afectats per l’astènia, la pol·linosi, la dificultat respiratòria o alguna al·lèrgia més o menys primaveral, ens passem les hores mortes (potser...

Una tropa castellana de dos que habita aquí recorre el país embriaga. Cínica, desorientada, ni delicada ni intimidada, ignora el mutis que reclama una patrulla. La tropa, vulgar, mediocre, insulta la que co...

No ho tenia previst i, per tant, m’imaginava una columna fàcil, d’aquelles de sant Jordi matant l’aranya, d’escassos llibres de bona literatura i de milers de papers en forma de llibre plens de gargots i de tòp...

Dies enrere em va tocar anar a l’enterrament d’una amiga massa jove per anar-se’n. 38 anys, molts dels quals lluitant amb un càncer que finalment li va guanyar la partida. En servaré el record i la mantindré vi...

“Amb aquesta pinta de metec, de jueu errant, de pastor grec, aquests cabells als quatre vents...” De tant en tant, una fotografia em porta records que tenia mig esborrats. És el que em va passar dies enrere amb...

Suposo que us ha passat a tots i que tots feu com jo: us van fotre la primera bufetada quan vau néixer, però, tot i que vàreu plorar, no us en recordeu. Però segur que recordeu totes les faves que us han cai...

No sé com ens ho hem fet, però fins fa una estona, quan he hagut de datar aquest bitllet per enviar-lo al Diari, no m’he adonat que avui fa cinc anys que hi ha alguna cosa entre tu i jo. Cinc anys des que, arr...

Dies enrere, al bar, deien que, a la tele, algú havia dit que érem tots una colla de “gilipollas”. No negaré que la generalització em va doldre, però potser precisament per això vaig decidir autoanalitzar-me un...

L’àvia Carmela, quan jo era molt menuda, m’enfilava en un escambell al costat del safareig perquè l’ajudés a rentar la roba i en un altre al peu de l’aigüera perquè rentés les verdures, esbandís els plats i m’a...