Roser Carol

Em miro i em descobreixo, arreu del cos, les cicatrius de la guerra que mantinc amb la vida: diversos punts a la cara que pràcticament no nota ningú perquè el cirurgià em va prometre que “no em faria un cosit, ...

Fa dies que està tancat. No li ve res de gust. Els dies de sol l’entristeixen i el deprimeixen extremament. No entén com hi ha qui pot ser feliç quan fa bonança i troba incomprensibles les cares somrients de la...

Sempre penso que tu vas llegint, amb una paciència de sant, tots els meus bitllets al Diari i jo, rere l’ordinador, perdo el temps mentre escric quatre ximpleries perquè tu passis l’estona. Com m’agradaria pode...

El primer curs a estudi vaig aprendre que les nenes maques, a banda de regar el seu jardí, l’enriquien amb una salsa que al final provocava que el julivert perdés les fulles i el pèl. A partir d’aleshores, cada...

De menuda, els meus jocs eren diferents. Aleshores (he estat a punt de dir “en els meus temps”, però això seria acceptar que visc en uns temps que són vostres i... res més lluny de la realitat), les nenes que n...

Si una cosa he heretat de la mare és que soc una roda-soques. Quan no treballava, i us juro que se’n va fer farts, no hi havia déu que la trobés a casa, perquè sempre deia que estava disposada a morir de quals...

El cap de setmana passat vaig fer Reis. I els vaig fer a Tor, de cara al Montgrí i de cul a la llar de foc, suant com si fos ple estiu i amb una escudella d’arròs i fideus que es podia tallar amb un ganivet i u...

Farta de profetes de la por, de pessimistes convençuts, de llàgrimes de cocodril, d’infeliços persistents, de realitats manipulades, de malalties i morts, de foscor i soledat, de greixosos saturats, d’es...

No cal que m’ho expliquis. Ho sé perfectament perquè a tots, un any o un altre (o als qui som més tanoques quasi cada any), ens ha passat el mateix. Segur que, en anar a dormir, fent veure que ets un adult amb ...

En una ciutat petiteta presidida per un gran castell, un campanar molt alt i un convent al cim d’un puig, hi havia una vegada una nena anomenada Blanca. Un matí, pocs dies abans de Nadal, l’emissari dels Reis, ...

Ja us planyo si penso que, a banda de suportar els marrameus de les corals de nens afònics miolant nadales tristes, els animalistes de pa sucat amb oli queixant-se per les garrotades al tió, la covid avançant p...

Mireu si soc caparruda que, ni de petita, no em feia el pipí ni la caca al llit. L’àvia deia que era antinatural posar bolquers a les criatures perquè els encetaven la pell i sempre s’havia d’anar amb pomadete...

“Quin cap de setmana llarg més meravellós que hem passat! Sí, ja sé que m’està malament dir-ho perquè hi ha molta gent que no pot fer vacances o que té tanta por d’aquesta mentida inventada de la pandèmia que v...

La Bisbal d’Empordà, no en recordo la data. La mare em desperta a una hora en què jo encara tinc son més enllà de les orelles i la Nina, la meva gata, encara em xiuxiueja meus i marrameus a cau d’orella abans d...

Es va despertar enfebrada, cansada de tot i de tothom, agombolada per l’escalfor de la manta (múrria com si fos una nena, no va poder evitar pensar que estaria millor amb l’escalfor d’un nòrdic, cepat i jove si...