Roser Carol

L’Esther em diu que comença vacances i mig món ja en fa de fa dies. El telèfon ha emmudit, el sol imparteix justícia a la seva voluntat, el sol pensament de moure més d’un dit sobre el teclat ja em fa suar, la ...

Pum, pum, bam, bam, pum, pum, bam, bam, pum, bam, pum, bam, una estona d’allò que en diuen música i jo en dic fressa, i continua el pum i el bam, i una estona d’una dona bruelant perquè una colla d’una vintena ...

“Pare, digueu-me què / li han fet al riu / que ja no canta.” Vaig dir-li a en Francesc, que recordava que feia tres anys que se li havia mort el pare, que procurés no fer de la memòria un cementiri i que el ten...

Vaig passar la infantesa entre cals avis, on l’única fressa que se sentia era la sirena de la bòbila a l’hora d’entrar-hi i de sortir-ne els treballadors i els crits de l’àvia Carmela quan jo en feia alguna de ...

Arran de l’emissió a RTVA del programa “Parlem de llengua” en què l’Àlvar Valls i jo vam intervenir, hi ha qui m’ha preguntat sobre l’ofici de corregir textos o, com ens agrada dir-ho a nosaltres, sobre quina é...

Alguna vegada ja us he dit que, de menuda, em tenia molt preocupada amb quina mena de salsa les nenes maques regaven el seu jardí. A casa, el verb alçar no s’ha usat mai, però ens aixequem i ho aixequem quasi t...

L’àvia Carmeta m’ho va explicar un dia que, des del terrat de casa seva, mentre l’ajudava a fer conserva (en realitat, jo l’ajudava a caure), vam veure al cel un arc de tots colors i, just sota seu, un altre ar...

De tant en tant, el cervell dels qui omplim pàgines en blanc se’ns mostra del mateix color i recorrem a explicar-vos-ho. Com que a mi m’ha passat i us ho he contat alguna vegada, sovint trobo persones que, com ...

Quan llegiu aquestes ratlles, si cap dimoni no s’ha trencat el coll, tot estarà dat i beneït. L’escric dijous dia 10, just després que hagi passat la crida d’Encamp per amenaçar-nos amb un altre cap de setmana ...

Fa dies que tinc al cap un llibre de René Barjavel titulat La charrette bleue, la història d’un nen de fa un segle. Des de la seva mirada, tot és una reflexió d’innocència per a un món de bogeria adulta. Davant...

Estic tipa de tardes plujoses, de paraigua oblidat a les golfes de l’armari i d’humitat als porus del record. Dies enrere, avorrida d’aigua, embadalida mirant si el sol treia el cap per sobre dels miralls de la...

Al pa se li’n deia pa i al vi se li’n deia vi. Cada caseta tenia un hortet amb “faves i pèsols, i julivert”, tot i que moltes nenes no sabíem amb quina mena de salsa calia regar-lo. A l’hortet, també s’hi inclo...

Vaig néixer culer. Una de les primeres paraules que vaig aprendre a dir va ser “Barça” i cada dilluns al matí, només d’obrir la porta del bar de casa, ja sabia si el Barça havia guanyat o perdut el partit de di...

Sempre ets amb mi, però fa tant de temps que no puc venir al roure que me n’he d’imaginar la tramuntana i les vistes al mar i a les Medes i als cims nevats del Pirineu. I fins i tot m’he hagut d’acostumar, amb ...

No en saben ni el nom, perquè no es fa amb ningú i sempre passeja en hores de feina. Ningú en sap gaire res, però tothom se n’imagina la història. Va néixer fora del país i no hi ha déu que li faci girar la lle...