Roser Carol

Ara fa un any, emprenyats de quasi dos mesos d’haver-nos començat a aplicar l’ungüent d’estaca’m aquí, mentre a cada país es distreien com podien, a Andorra ens divertíem amb el joc dels parells i senars, que c...

Jo, que any rere any us emmenava a no comprar cap llibre ni cap rosa el dia de Sant Jordi si no estàveu acostumats a fer-ho més dies a l’any, bàsicament per recordar-vos que no llegir no és pecat i que ho és re...

Tots els immigrants han passat per allà mateix; n’estic segura. D’una banda, quan són allà els diuen que són d’aquí i quan són aquí els recorden que són d’allà. De l’altra, ells mateixos, quan ja han passat el ...

Per bé o per mal, anys ha, l’escola servia per a ensenyar-nos, no pas només per a educar-nos. Qui ens educava era la tribu (la família, la botiguera, l’escombriaire o el senyor alcalde), escola inclosa. Si tira...

Aquest darrer any n’hem passades tantes... Quan ens van apletar, vam tenir tanta por que fins i tot la vam tenir de morir vestits: vam omplir el rebost a vessar, i ara ens queda en un racó un pot de ja no ens e...

Fa poc que ja podem consultar en línia l’Onomasticon Cataloniae, els vuit volums de Joan Coromines (amb la col·laboració de diversos estudiosos) sobre els noms de lloc i de persona de les terres de parla cata...

Ara fa un any que, entre tots plegats i per culpa de la remaleïda por i de la rebeneïda estupidesa humana, vam reescriure l’Oda al paper de vàter que La Trinca va dedicar al bé més preuat d’un món instal·lat en...

Aquest matí he vist que els fanals han tornat a florir. Les banderes d’Andorra ja onegen a grapats per celebrar el Dia de la Constitució, una constitució que no ens vam donar entre tots perquè la majoria de res...

Enguany en faré 57, l’edat en què el càncer va matar la meva àvia materna, la Carmela, farta d’esterrejar en cases de senyors, de no tenir abric per amagar-se de la fred, de passar gana i misèria, d’haver de ma...

Ja comença a fer un any de moltes coses, quins pebrots! A l’hora d’esmorzar, entre el seu panettone i el meu llonguet de fuet, entre el seu cafè amb llet i la meva cerveseta, en Ricard em recorda que ja fa un a...

Necessito bellesa, perquè se’m menja la foscor. Escric dilluns de Carnestoltes a mitja tarda, és festa a tot Andorra i davant de casa balla l’Ossa. Ahir hi va haver eleccions a Catalunya i no puc esborrar, per ...

A vegades em recordo d’en Cortés, tot i que m’és impossible dilucidar si es deia Joan, Josep o ase. Devíem tenir deu o onze anys. Jo ja era riallera, llenguallarga, alta, grossa i talossa, i tossava com els bou...

Necessito riure. Potser no us ho sembla, però, als qui sempre estem de broma, la processó ens sol anar per dins. I la meva processó interna ja comença a ser massa llarga i el ciri curt. Necessito riure, encara ...

El menjador de cals pares, en un segon pis amb vistes a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura fins a un horitzó que tancaven les Gavarres amb l’anell del santuari dels Àngels al cim del puig Alt, era, per...

Estic tan entretinguda amb les notícies que no sé quina em fa més pena. Si agafo el món com a referència, aquell paio americà i els analfabets que li donen per la menjadora m’haurien provocat alguna feridura si...