Roser Carol

M’he fet vella i és una realitat que constato dia a dia. No solament a l’hora de mirar-me al mirall, vici que no he tingut mai, però que m’és necessari practicar de tant en tant: el reflex em torna cada vegada ...

No us ho vaig dir, però vaig fer arribar la carta als Reixos en nom de tots nosaltres. Allò que se’n diu una carta, no, però, en veure que tenien el campament parat a Montalarí, vaig pujar a saludar-los i a fer...

El fantasma del meu Nadal de menuda ja va treure el nas i el vau veure d’esquitllentes a la columna de la setmana passada: un pobre ginebró arrencat del bosc que era casa seva i que moria a la cantonada d’un ba...

Si seguiu la meva xerrameca des que garlo en aquestes pàgines, ja sabeu que això del naixement d’un nen i de la mort d’un any me la porta més aviat fluixa. Però la situació estranya d’aquest any fa que estigui ...

Com que no sé amb què fotre-us la tabarra, em preparo el whisky de mitja tarda, encenc el cigarret i em poso a fullejar els diaris del país i a fer un tomb per Twitter, avui amb ulls de ciència de barra de bar ...

La setmana passada, entre els fogons i l’ordinador, us deia que tenia hora a la perruqueria. No m’ha agradat mai anar a aquests antres d’escalfor pujada de to, de xerrameca absurda, de tortura en forma de massa...

El dia ha començat com qualsevol altre, però m’hi he repensat: en comptes d’agafar el bolígraf vermell, he deixat penjada la feina, m’he arremangat i me n’he anat cap a la cuina. M’esperava un estofat de calama...

Vivim així: entre stop-labs, teletreball, bars tancats, restaurants sense comensals, carrers buits i calaixos eixuts sense necessitat de pluja, comerços avor­rits, l’estiuet de Sant Martí i les nevadetes a les ...

Per arribar-hi, no li va caldre posar cap melodia al ball de les papallones que li omplia els llavis. En ser a Sant Vicenç, ell tot just s’hi atansava, havent-se acomiadat dels templers, amb les mans al da...

A casa no s’anava gairebé mai al cementiri i mai, sense excepcions, els dies de Tots Sants o de Difunts. El divendres més proper a aquestes dates, com cada divendres, la mare comprava un bon ram de flors a mer...

Començaré amb una excusa de malalt que es pixa al llit i diu que sua, però, per qüestions diverses, només puc escriure aquest bitllet diumenge a quarts de sis de la tarda, quan els nostres veïns del nord fa nom...

Dies enrere, una antiga alumna em recordava un curs que vaig fer a Torroella de Montgrí sobre costums i tradicions del Baix Empordà l’octubre del 1997, ara fa vint-i-tres anys. Aquell curs, i d’altres del progr...

No soc gaire cinèfila, per no dir gens. Però hi ha unes quantes pel·lícules que, bàsicament per circumstàncies diverses, no em canso mai de veure. El rànquing l’encapçala Casablanca, encara que només sigui per ...

L’endemà d’indignar-me en llegir al Diari que, en el judici, una presumpta víctima de violació ha d’explicar un femer de cops els fets que van passar fa cinc anys a Andorra, arran d’una piulada de la Pati Molné...

He saludat la tardor defugint la neu i cercant, vora mar, la persistència del vent, el xiulet fi i tallant de la tramuntana, murri i feridor del mestral; aquell vent que et fa perdre l’oremus i et deixondeix, q...