Roser Carol

Dilluns em vaig aixecar amb la notícia d’un assassinat a Vila, a Encamp. Sí, aquí, en aquest paradís entre muntanyes on no passa mai res, on no hi ha delinqüència ni drogoaddictes ni prostitució ni borratxos ni...

Aquella mala olor no me l’he poguda treure mai del cim. Algun divendres, abans d’anar a estudi, ja tremolava: la mare em deia que diumenge volia fer arròs a l’estil de l’àvia Carmela i que compraria un conill a...

Tot i no haver-ho aconseguit mai, fa temps que tinc claríssim que, en aquest món, per passar desapercebuda i que no et fiquin el dit a l’ull ni en cap forat més negre (que Déu no ho vulgui), només cal donar la ...

Ja deveu saber que, amb l’Àlvar, estic vivint entre l’infern i la glòria de la mà d’en Cinto: un capellà per a una menjacapellans, un poeta de puntes de coixí per a algú que juga amb els mots, un osonenc emboir...

Cau foc, tot i que m’han dit que diuen que el cap de setmana nevarà (al cony de la Felissa!, que deien els vells andorrans als quals encara no s’estigmatitzava per masclistes). I, és clar, amb aquesta calor i t...

Plovia, i un amor de contraban -fet tacte, bes i mirada- es palpava arran de platja.Malgrat la pluja, amb la fàbrica de gel aixoplugant-los, van assaborir cloïsses per intuir-se el gust, calamars per r...

De tota la vida que el menjar i jo tenim una mala relació: sempre tinc gana, però soc una llepafils i no m’havia parlat mai amb els fogons fins que ens van enclaustrar i, com si no tingués prou maldecaps com to...

Ai, reina santíssima! Rei del cel! De cop i volta sembla que tothom s’hagi adonat que els espanyols tenien un rei que anava despullat malgrat les grans lloances que s’han fet i es continuen fent als vestits que...

Dissabte en faig 56. Mira que són anys i ja n’hem passades unes quantes. Doncs, encara, de tant en tant, la vida m’enganxa de través. Me la fot per on menys me l’espero. Me l’engalta com més distreta estic, com...

El silenci és com un orujo blanc ben fred: s’estavella al paladar, asseca la llengua i escalfa els sentits. Una quantitat minsa et fa perdre la vergonya; dos o tres xarrups t’escalfen; massa orujo et confon: no...

Mentre espero que m’obliguin a dur boç fins i tot per somiar, llepo els records d’altres estius a la platja de la Fosca a Palamós (quants moments feliços!), a la Cúpula de Garraf (quants petons als penya-s...

M’ha vingut al cap una tanka de Palau i Fabre llegida fa molts anys. Deia: “La melangia / fila una seda fina, / plor de l’amiga. / Teixeix, ànima endintre / un vel de teranyina.”Potser sí. Tots sabem que l’aran...

El darrer article de mossèn Ramon de Canillo em va portar a la infantesa, a un lloc on només hi havia el joc de no fer-se gaires preguntes.–El déu que em va poder parir! Arrastro de manilla!Asseguda a la falda ...

I va arribar el dia i l’equipatge era escàs: un somriure al rostre i la rialla als ulls. El camí fins a la frontera va ser estrany: amb prou feines hi havia trànsit i tots els cotxes eren del país, però les cir...

Fa uns dies que ens han obert les portes de la presó i ens han aixecat el confinament, però jo tinc el cul llogat i no puc anar on vull quan vull ni tinc temps ni ganes de fer cues per ser la primera. És a di...