Roser Carol

Quan es veu que érem normals, ens ensenyaven a donar la cara sempre, però a no plantar-ne gaire a les injustícies per por de rebre; a fer dues cares, però a provar que ningú ens passés la mà per cap de totes du...

Desenganyem-nos: ens agrada posar etiquetes a tot i a tothom, i ens hi esforcem. Sense anar més lluny, jo he sigut “un animal de pèl llarg i enteniment curt” o “la nineta dels meus ulls” per al pare (segons el ...

Potser si no hagués fet rodó tantes vegades a col·legi, a hores d’ara ja no m’estranyaria que, tot i que dos més dos sempre fan quatre, el quatre és diferent segons per a qui i segons les circumstàncies. Segur ...

Anys ha, en un món que se’ns ha fet desconegut i obscur i del qual moltes vegades reneguem, la paraula donada era més important que qualsevol document signat. Amb tot, n’hi havia que defensaven que una imatge v...

És la sensació aspra d’un petó de gat a la pell, d’aquella escalfor de llengua rasposa que t’acaricia, però no; d’aquell vi astringent quasi amarg del tot, d’aquell tast agressiu i rústec, massa jove, que t’esg...

Els qui vam néixer a la segona meitat del segle passat som fets d’una altra pasta. Encara vam ser educats en la creença que els costums són lleis, però no creiem que valgui més matar un home que perdre un costu...

Déu tanca una porta i n’obre una altra, però estem deixats de la seva mà

No, senyor, ni pensar-ho, de cap de les maneres. S’hi posin com s’hi posin. Ningú em convencerà que un llimac i un cargol són el mateix mol·lusc gasteròpode (faríeu llimacs a la llauna o els tiraríeu a l’arròs ...

Encara que ens vigilin i processin les nostres dades, no ens faran callar

“Tot anirà bé”, diuen. I us ben juro que no sé d’on ho treuen ni si realment s’ho creuen. Un dia érem tots al carrer i l’endemà, tancats a pany i clau, amb la mosca al nas, atents a uns polítics que no sabien q...

M’esbravo amb algun tuit o amb alguna poesia per acolorir un paisatge

En una altra situació, començaria dient que suposo que esteu com jo. En l’actual, però, si no és que sou a primera línia (gràcies de tot cor), sé que hi esteu: tancats a casa, resant o renegant, rient o plorant...

La literatura, a cada un de nosaltres, ens ha arribat per vies distintes i l’hem païda o se’ns ha entravessat d’una manera diferent. A mi em va entrar per la via de la poesia dita en veu alta. Mentre anàvem de ...

No l’ha matada cap de les seves malalties imaginàries, cap microbi

“Endavant, Roser, lluitacontra les injustícies