Roser Carol

Poc després d’arribar al país, un andorrà de soca-rel va voler fer-me passar un examen de llengua andorrana: “Què són carrotes? I trumfes? I un griu?” “Una carrota és com anomenen a Palafrugell les pastanagues,...

Per què? Per a qui parlo? On van tantes paraules? Qui m’escolta?

La platja de Cotlliure em va regalar una rosa i la mar de Cotlliure me la va robar

A ple mes de gener, les aigües del meu país semblen les fúries de l’infern

Fins a l’entrada en vigor de la Constitució el 1993, quan algú es moria, el batlle preguntava tres cops al cadàver (que consti que la fama de sonats la tenim els empordanesos i no pas els andorrans): “Mort, qui...

Anyells d’un món arramadat, estem acostumats a estar apletats constantment

M’he posat la màscara de la Caroli he rigut; la Roser ha plorat

Què voleu que hi faci: el calendari, ja se sap, va com va, i enguany m’ha tocat anar de Sant Esteve a Nadal, que és tot al contrari dels temps que normalment, segons la tradició, duren les coses. Tot i que enca...

La carn fa carn, el vi fa sang i ningú s’ha mort mai de fart, però sí de gana

La vida és allò que passa mentre nosaltres anem fent plans

Diuen que saben llegir, però només saben lligar lletres i encadenar paraules

Avui soc a Barcelona, a veure el cul de la mona. No, no és que em pensi apropar al zoo, que no tinc ganes de veure cap dels animals que fan política dins la Ciutadella, però es deia així quan jo era una cri...

“El Rosaleda, el Rosaleda! El Rosaleda ha caigut!”

El 6 de desembre de l’any passat vaig escriure una de les columnes més dures, més tristes i més sentides des que faig aquests bitllets al Diari. Era una carta oberta al meu avi andalús que, enllà d’enllà, conti...

Enyoro els versos plens d’inspiració del poeteta de la pantalleta de Mobilitat