Roser Carol

De petita, segons la mare, jo ja era la més maca del món i de part de l’estranger. I deia que era més eixerida que un pèsol, tot i que no he entès mai què tenen els pèsols que els fa eixerits o què tenen de con...

Sabeu? Hi ha una promoció per fer un fart de pisos al costat de casa. No, no ho heu entès: no hi ha cap promoció per fer pisos de lloguer a un preu acceptable per a cobrir la manca d’habitatge i ensorrar els qu...

Poseu-vos-hi com vulgueu, però la pela ja no és la pela, que ens costava un ull de la cara, sinó una presa de pèl anomenada euro que ens costa una ronyonada. La Mela, que sempre havia anat a mercat amb mil pes...

Anys ha, quan els ulls veien el llit, el cor ja em dormia, però fa una colla d’anys que dormo quan Déu vol i passo més nits rodant que dormint. Això sí, tinc un mètode infal·lible per dormir un parell d’horete...

Prefereixo mossegar-me la llengua abans d’amoïnar-vos o parlar d’allò de què tothom xerra. Amoïnar-vos per alguna cosa (els globus que solquen l’espai dels Estats Units, la pujada de la quota d’autònoms o del l...

Surto de casa amb el record de vint anys (vint!), amb la il·lusió al cor (no amb la mateixa, no us vull mentir), amb la seguretat (molt més ferma) d’una dona de cap a peus, amb la nostàlgia del temps passat, de...

M’alço a tres quarts de quinze. És dilluns i ahir, carpaccio de gambes i rom a la planxa tot banyat amb un blanc fresquet i un whisquet aigualidot, me’n vaig anar a joc a tres quarts de quinze. Avui, en lleva...

Feu-me el favor de no dir-ho a ningú, però, de vegades, enraono sola. I no em dic gaire res, just el que em surt del pap. La majoria de cops simplement dic a les meves orelles allò que els ulls han llegit: que ...

Ai, els amics! Van i venen i cadascun d’ells és irrepetible. La Carol petita i la Leo, la Leo i la Carol petita. Sempre juntes, sempre amigues, sempre enfadades... La família de la Leo vivia al pis de sobre el ...

No sé si ho recordeu, però, temps era temps, l’any estava dividit en quatre estacions: primavera (res no és mesquí ni cap hora és isarda), estiu (tota cuca viu), tardor (primavera d’hivern) i hivern (ai, quin f...

Quan sento a parlar de cartes, m’és inevitable voler discernir si em parlen de la puta d’oros, de l’as de bastos, del rei de piques o de la dama de diamants, del nou de trumfos o del cavall de copes, d’algun vu...

Fa temps que tinc un nen recollit, adoptat a estones, fadristern de pa sucat amb oli, fill de papà i mamà i les patates sense oli, el més guapo entre els guapos, el més pobre entre els rics, el més ignorant ent...

Com cada any, el desembre congelat confús es retira. A poc a poc, com si fos de puntetes, es van escolant els darrers dies de l’any mentre alguns maten el gall i a la tia Pepa no li’n donen ni un miserable tall...

Dinava a la Massana (sí, la Maçana, però els agrada fer faltes d’ortografia) i ja m’estaven començant a trepitjar l’ull de poll: no havien dit que no nevaria més avall dels 1.600 metres? Què era aquella cosa bl...

Com cada any, entre el dia de la Constitució espanyola (aquella que la majoria d’espanyols no han llegit, però que citen com si se la sabessin de memòria i cada cop que ho fan la caguen) i el dia de la Imma...

Un dels bessons va desaparèixer, però no tinc clar quin. L’original? La fotocòpia? N’hi havia quatre i ara eren tres? En Joan Manuel, l’Antoni, l’Andreu i en Josep; a en Josep no el vaig conèixer. Només eren el...

I aquí, esperant l’hivern, que sembla que, per molt que ens l’anunciïn, pobre idiota, deu haver gosat pujar en algun dels trens de la Renfe o espera el tren que diu que ha de venir cap a Andorra o potser fins i...

M’hi nego. Ja sabeu que soc tossuda com una banya de marrà i que, per molt que voldria dir-ne quatre de fresques sobre la política autonòmica (autonòmica! ai!) catalana (espanyola! ai!), no ho faré. I no ho far...

Una amiga de quasi abans de néixer m’envia una foto de quan anàvem al parvulari amb la senyoreta Vilahur, la mestra que em va ensenyar a fer pals i ganxos, per dir-ho a la manera de Víctor Català. Me la miro, d...

Aquest any no hem estat prou entretinguts amb els prorussos i els proucraïnesos (es veu que quedem quatre propau); la crisi energètica i el canvi climàtic; els panellets de pinyons o els de xocolata; el “per To...

No sé si mai us he dit que el meu despertador no és un giny que marca les hores i que, de cop i volta, et fa saltar el cor i et fa botar del llit amb una fressa inhumana que t’esglaia i, alhora, et fa renegar i...

Tot va començar amb una amenaça feta al Twitter: “Penso passar dos russos per la frontera.” Valga’m Déu! Tot i no haver especificat si era la del nord o la del sud, a la frontera del Runer, tots els policies (d...

Quan em van dur a estudi per primera vegada em van disfressar amb un uniforme amb faldilletes i pitet de quadres blancs i negres. Poc després vaig canviar d’escola i també sé com anava vestideta: botes Gorila (...