Sospirar, esternudar i badallar. Tres actes, quasi involuntaris, que tenen molta importància en la nostra vida.Fa poc llegia a La Vanguardia un article que parlava dels avantatges de sospirar. O fa vostè? D...
Festa gran a Casa de la Vall: ha estat retornat el volum perdut de les actes del Consell General, les corresponents al període comprès entre 1743 i 1862. Quasi res, un llibre que estava –diguem-ho així– extrav...
Hi ha gent que ha crescut en cases on el televisor era o és com un membre més de la família. Està encès tot el dia, de manera que la seva presència, més que important és quasi anecdòtica. Fa companyia, com aban...
Fa molt de temps, en un dels viatges a l’Índia vaig fer un curs de meditació. Tenia vint-i-dos anys, i en acabar els deu dies d’un codi molt estricte –no parlar, no fumar, sols beure aigua– no vaig notar cap av...
El meu pare era advocat i durant els últims anys de la vida es va dedicar íntegrament a l’advocacia, professió que sentia intensament i que omplia les seves hores. Mai va deixar de treballar, de donar-ho tot pe...
Un dels grans avantatges de la modernitat és que pots anar pel carrer parlant sol. Ningú pensarà que estàs tocat del bolet.L’altre dia estava a punt de contestar a una noia que venia de cara i em mirava direc...
La setmana passada va desaparèixer un home a Grau Roig que, al final, després d’activar el dispositiu d’emergència i mobilitzar helicòpters, servei de pistes i un grapat de gent fins a les tres de la matinada, ...
La setmana, tant de bo m’equivoqui i també ho facin els meteoròlegs, es presenta blava i càlida, lluny de les nevades i les muntanyes blanques que tots desitgem per a Andorra. Les estacions d’esquí sobreviuen c...
Comença l’any, i tinc la impressió que el 2023 no ens ha portat, almenys que jo hagi vist, en l’àmbit popular, no erudit, cap meravella cinematogràfica.Els Golden Globe han coronat Oppenheimer, que ha escombr...
Des de fa molts anys acostumo a veure les campanades d’any nou a TV3, un costum absurd com qualsevol altre… De fet, recordo pocs anys nous fora d’Andorra o Barcelona.Un cop a l’Índia, fa la pila d’anys, i un al...
Aquesta setmana tocava parlar de Joc de cartes. Havia començat a escriure la meva opinió sobre el programa de les bordes restaurant, però és evident que he fet tard i que no hi ha gaire més a dir. Andorra no n’...
M’empasso, una nit després de sopar, el documental No me llame Ternera, dirigit per Jordi Évole i Màrius Sánchez, que amb motiu de la seva estrena en el darrer Festival de cinema de Donostia va aixecar molta po...
Fa uns quants dies que dormo bé. És un plaer. Portava una temporada amb el son molt lleuger, aixecant-me tres o quatre cops, amb les seves nefastes conseqüències en començar el nou dia. Això sí, dormi com dormi...
Viatjo a Madrid amb el tren d’alta velocitat, tot un encert a l’hora de fer el trajecte des de Barcelona i que ha tret molts passatgers del pont aeri. És còmode, ràpid i et deixa al centre de la ciutat.En aques...
Ara que ha començat la temporada de neu, retorno per un moment a l’Andorra de la infància, quan l’hivern era sempre llarg i blanc, i on les primeres nevades, generalment, queien a principi de novembre. Bé, pots...
Feia dies que no sentíem a parlar de Grifols, amb la petita esperança, ingènua, per altra part, que el projecte estigués aturat, tot i que si no m’equivoco, en la ubicació del laboratori, fa cosa d’uns mesos es...
Sorprèn l’enrenou que hi ha a Espanya pel tema de l’amnistia i la nova legislatura de Pedro Sánchez. No entraré aquí a jutjar el que va passar amb tot el tema del procés, però com deia l’altre dia John Carlin a...
L’any 1990, quan Barcelona estava en obres permanents per la proximitat dels Jocs Olímpics del 92, un bon amic va pujar a Andorra a passar el cap de setmana. Quan ens vam veure, dies després, em va fer un com...
A l’Andorra la Vella dels anys seixanta, els nens de l’escola espanyola, de la classe de la senyora Arana, a la plaça del Poble, vam passar a la nova escola espanyola, al carrer ciutat de Valls, que en aquella ...