Una de les coses que sempre m’han agradat de casa nostra és aquesta manca d’interès general que tenen la vida, els amors i les aficions de la classe política entre la ciutadania. Sigui perquè –en general– són f...
Segurament és l’únic front davant el qual ni tan sols l’esperança s’hi veu amb cor. El pas de temps -i la certesa d’un final cert- com a única certesa. I tanmateix continuem fent la viu-viu, com si la cosa no a...
Diu Quim Monzó que el dia de la fi del món vol ser a Andorra, perquè aquí tot triga més a arribar. La resistència al canvi sumada a una avarícia miop i malaltissa ens aboca a situacions surrealistes com la que ...
Fa unes setmanes, a casa la mare vaig arreplegar una revista de 1985. Més enllà de la preocupant afició de la meva progenitora per no llençar res que ens pugui fer servei algun dia, en vaig remarcar els temes d...
Quan era petita, cada vegada que em feien una foto, intentava crear un vincle amb l’objectiu. Mirava intensament a la càmera, imaginava que els meus problemes i secrets podien viatjar a través del temps i l’e...
La setmana passada vaig tornar al col·le. No per dur-hi la nena, ni per recollir-la; que fet i fet són el gruix de les comptades ocasions que en els darrers anys hi he tornat. Hi vaig anar com exalumna per p...
Plou de nou, sobre un mes de maig ben galdós, fet de boira i núvols sorruts; en què ni surts, ni entres, ni hi ha prou temps perquè s’eixugui la roba estesa. Plou rere els vidres, i ni el te amb galetes et cons...
El salt generacional s’obre sota els nostres peus com una esquerda fina i implacable. Primer, gairebé imperceptible, tot i que va fent forat, fins a arribar al centre de la terra, separant allò conegut d’un fut...
Llisquem sobre les onades i amb una mica de sort aspirem a sortir -tot just- esquitxats per la vida. La setmana passada -en aquest mateix espai- em deien: la vacuïtat de la persona actual li fa ressaltar les ...
Al llarg dels segles, diferents escoles i tradicions han buscat la fórmula per assolir un estat de consciència plena, d’autorealització personal. Hi ha diversos camins per arribar a la il·luminació, però no en ...
No us penseu -així d’entrada-, a mi també em costa trobar els punts de connexió. Malgrat tot, aquí estem. A punt de començar el XIII Encuentro Empresarial Iberoamericano i, tot seguit, la Cimera Iberoamericana ...
Això d’omplir-nos la boca amb la defensa aferrissada de la nostra llibertat individual i el valor suprem del lliure albir és un invent bastant recent. El concepte de ramat és el que ens ha anat més bé des de te...
Als vint tot és possible i no hi ha pressa. Fet i fet, tampoc no tens gaire clar cap a on anar. D’entrada, només que sigui lluny de casa ja està bé. Als trenta, el temps t’encalça, tot està per fer i més val qu...
De tant en tant demano a l’oracle de Delfos que m’il·lumini. Però la Pitonissa –enigmàtica i esquiva– després de remirar-se amb displicent indiferència les meves ofrenes en forma de trista manca d’inspiració, p...
A casa, en nàixer, ens van tatuar amb sang que el treball dignifica: la feina és sagrada. No es falta a la feina. La feina és el primer. Intueixo que acabar sent autònoma ha estat una manera de sublimar-ho. Per...