Noemí Rodríguez

Diuen que des de fa uns mesos ens perfumem més que abans. Les rutines de bellesa, que no deixen de ser la manera en què ens presentem davant nostre i davant els altres, ara es veu que són gasives en pi...

Cal renunciar a part de les llibertats individuals per garantir la seguretat col·lectiva? La resposta segurament és no. I l’argument definitiu és que aquest debat, en el fons, és una entelèquia. Res de nou sota...

Posats a parlar dels efectes col·laterals de la pandèmia, no podem deixar de banda l’exhibició -gairebé pornogràfica- de la ignorància, elevada a objecte de culte. El convenciment -personal i legítim, encara qu...

Porto uns dies tancada a casa. Vigilància passiva, en diuen. Sense remugar -gaire. Perquè és el que cal i és el que toca. Cansada, la veritat, d’un conte cíclic i gastat, i encara rai que tot està bé. Entenc la...

D’aquí a uns anys, quan la Covid sigui un record difús d’un moment llunyà en el temps, explicarem batalletes de com era allò de sortir al carrer amb mascareta, prendre el cafè de mig matí al pedrisset de davant...

Ara que sembla que allò que defineix els anhels més íntims de la nostra ànima ha de traspuar necessàriament i reflectir-se en la nostra manera de mostrar-nos al món, arriba el moment de confessar que en el meu ...

Som gotes d’un mateix oceà. Tots diferents, amb una personalitat, trets i història únics, però cadascun de nosaltres és part indestriable d’un tot que ens conforma com a col·lectiu. I és cert. Hi ha persones qu...

Per qui no hagi vist la pel·lícula: uns nois es veuen engolits per un joc de taula macabre que els enfronta a proves cada cop més dures fins a arribar al final del tauler, on, per sortir-ne vius i estalvis i ac...

Quina sensació ha de ser veure que aquells a qui intentes enredar són més rucs del que et pensaves? Suposo que en certa manera deu ser el que sent a hores d’ara Donald Trump, en veure que les maneres barr...

El 28 de setembre és el dia per la despenalització de l’avortament. Cada dia es realitzen 55 mil avortaments insegurs al món, el 95 per cent en països en vies de desenvolupament, els quals són responsables d’un...

M’aturo a seure en un bar a quarts de dues del migdia, mentre la pluja complica el trànsit. Encara no sé quan dinaré, però segur que no en deixaré passar l’oportunitat. Els missatges esquitxen la pantalla del m...

Això va per llarg. Les mascaretes, la distància social i el gel hidroalcohòlic han arribat per quedar-se. També els horaris compactats, els torns de treball i la feina telemàtica. Alguns hàbits arrelats com els...

Tot és mentida i ja ens està bé. Al final, si t’enganyes és ben bé perquè t’acaba resultant més fàcil seguir el joc que continuar donant-te cops de cap contra la paret. Com quan descobreixes el doble fons del N...

Tota la vida havia pensat que el gran debat ideològic basculava entre aquells que fan de la llibertat humana el seu més alt estendard, i els que opinen que la idea de la seguretat bé justifica una certa re...

A mesura que em faig gran, valoro més els detalls. Potser perquè he vist massa vegades que les grans intencions tenen les cames curtes. En el fons suposo que les heroïcitats demanen menys esforç que el dia a di...