La meva infantesa és una caseta de pescadors a qui ningú deia pel seu nom i que avui és un bloc d’apartaments a tocar de la platja de Ponent. Olor de salnitre i soga. Una boia de pesca verda coronava la barana ...
Tinc els pintors a casa, o ha vingut l’amiga comunista, o simplement “estic en aquells dies” –entrant de ple en l’àrea 51– i posant de manifest –una vegada més– que el cos de la dona deu tenir alguna cosa estra...
Soc responsable del que dic, no del que entens. I soc conscient que moltes de les coses que dic, no les pots entendre de la mateixa manera que jo volia transmetre, perquè de vegades, és inevitable escriure a c...
Un dels efectes col·laterals de fer-se gran és que es desdibuixen els límits de les estacions, de les relacions amb els altres i la percepció del temps. Presbícia de la vida, suposo. De la mateixa manera que de...
Meritxell és aigua passada i cal començar a posar fil a l’agulla –els que encara no ho hagin fet– que les comunals són a la cantonada i qui es bellugui no sortirà a la foto. Un treball tàctic que seria artístic...
Fa uns quants anys, quan encara funcionava l’enyorada associació de consumidors i usuaris, es va detectar que el gruix de les queixes que rebia el comerç provenien d’un únic establiment de l’avinguda Príncep Be...
L’endemà de la fi del món, vaig tornar a la feina. Sota l’asfalt inclement, incapaç de calçar-me res que no fossin unes sandàlies obertes, esquivant turistes badocs i esperant que una altra tronada em desperté...
No volar si no és estrictament necessari, fer turisme de proximitat, canviar el cotxe pel transport públic, el bany per la dutxa i les piles per carregadors solars
Fa molts anys, quan les xarxes socials ni tan sols les imaginàvem, vaig començar a escriure un bloc. Obria un nou capítol a la meva vida i necessitava —com m’ha calgut sempre— canalitzar el neguit i el desig pe...
La festa gran. La que convida a sortir de casa, la que ens permet retrobar-nos amb els altres, fora dels caminets recurrents. La de les sardanes, el cafè, copa i puro i l’arrossada popular. Dies de festa ma...
M’encanta discutir. I l’estiu em demostra que la manca d’altres quefers més productius ens hi aboca. Encara que sigui per crear debats inútils a l’entorn de si els restaurants sense nens són discriminatoris o p...
Des del moment en què naixem ens empenyen a fer-nos grans.-Menja’t la sopa, que si no et quedaràs petita- em deien.-Molt bé, ja es pentina sola -m’esperonaven- ja es corda les sabates sense ajuda, ja ha après a...
Que sí, que sí. Que tot just portem dues setmanes de vacances escolars, però a veure qui és la llesta que s’espera al darrer minut per fer la comanda de llibres –folres inclosos–. Magatzems i papereries plenes ...
A les portes d’un nou estiu. De les somiades vacances. De converses i pàgines on deixar-se caure per perdre la noció del temps. De migdiades decadents, de vermut i olives a la fresca i peus en remull. Al fin...
"Als homes no se'ls castiga per tenir grans conviccions. Ni tampoc si són capaços d'elaborar un discurs impecable o de saber moltes coses. Una dona intel·lectual ha d'estar preparada: se l&...