Josep Dallerès

Els darrers quinze anys, m’ha tocat anar sovint a l’hospital. Dissortadament, la confiança cega dels primers temps ha anat trontollant i quan, el passat dissabte, vaig acompanyar a urgències un amic vingut a An...

A finals de la dècada dels 70, vaig assistir, a la universitat de Grenoble, a un curs per a ensenyants de llengua francesa. No sé per quina raó, vaig veure’m inclòs en el grup que aplegava els docents proce...

Andorra, joc d’un equilibri entre, d’una banda, la potència del bisbe de la Seu d’Urgell –en realitat el poder de l’Església catòlica– i d’altra, la puixança del comte de Foix que, amb les diferents unions fami...

No fa gaires dies, vaig posar-me al Twitter –he d’admetre que com més va, menys m’interessen les xarxes dites socials; em passa com quan era jove i entrava en algun dels cafès del poble: només s’hi sentia qui m...

El diumenge 14 de maig passat, a l’auditori nacional, a Ordino vam poder assistir a un acte no gaire habitual a casa nostra: un reconeixement públic i multitudinari a la feina feta. Parlo de l’homenatge que més...

Quan no tinc gaire temps per anar a caminar muntanya amunt però vull fer els 6 o 7 quilòmetres diaris recomanats pel cardiòleg, surto de casa i vaig fins a Molleres o, si compto amb uns quants minuts més, all...

El 2 d’abril, Andorra, sol ser habitual, va viure una jornada electoral tranquil·la. Cal agrair a tots els candidats llur predisposició a cultivar la cosa pública i felicitar tots aquells que han estat eleg...

Ja sé que se’m dirà que no és el moment, que ja he passat l’edat d’escriure’ls una carta; que el 6 de gener encara queda molt lluny i han tancat les oficines fins a la propera temporada... Què hi fa! A qui em d...

Un cop analitzada la publicitat que havia aterrat al meu correu electrònic, convençut que el cervell encara donaria de si, vaig decidir inscriure’m al curs de la UIC que, via la Fundació de Crèdit Andorrà, es f...

Una vegada més arribem a final d’any. Moment de fer balanç.Sembla que hem deixat enrere el temps de pandèmia; de covid; paraula que, fa tres o quatre anys, més del noranta per cent de la població no hagués pas ...

Devia tenir uns setze o disset anys quan em van iniciar a la dissertació. Recordo encara el tema: una frase de Rabelais extreta de la seva obra Pantagruel, “ciència sense consciència només és ruïna de l’ànima...

Per regla general, soc, més aviat, de tarannà optimista. He de reconèixer, tanmateix, que en el moment que estic escrivint aquestes línies –18 i 19 d’octubre del 2022– la meva pensa està tenyida d’un gris teneb...

L’altra setmana, dos governadors americans van omplir busos de migrants forçant-los a anar vers Estats governats per demòcrates. Volia ser una mesura de pressió política. Això va passar a la ―conside-rada― demo...

Civisme ve de civis (ciutadà), és, doncs, per definició, allò que caracteritza ciutadans capaços de conviure respectant un conjunt de normes que han adoptat com a necessàries per cohabitar sense conflicte. La m...

Durant aquest mes de calor inhabitual, mentre els boscos d’Europa cremaven pels quatre costats, no he pogut estar-me de pensar en els nostres boscos, els que cobreixen les nostres muntanyes. La veritat és que, ...

En el moment de l’elaboració de la Constitució, pel que fa a la delimitació de competències quant a tasques que es duien a terme tant per part del Govern com dels Comuns, va ser acceptat l’Acord Institucional e...