Iñaki Rubio

Si forço la memòria, aconsegueixo entreveure una imatge confusa de vehicles aparcats i gent descarregant maletes. Però no estic segur si es tracta d’un record real o autosuggestionat. El que sí sé del cert és q...

Mentre assaboreixo el penúltim panellet, una alarma al mòbil m’avisa que he de fer l’article per demà. Perdut en abstruses discussions de si Halloween o la Castanyada, havia oblidat la cita quinzenal al Foc i l...

Em preocupa la violència i les implicacions de l’atac de Turquia contra els kurds, els milers de desplaçats i les conseqüències per a la població civil. També em preocupa el silenci de la Unió Europea, que s’ho...

El cranc avança de pressa sota el cel de Cuba. No va sol. L’acompanya una multitud que, com ell, viatja cada any en la seva ruta migratòria. En moure’s tots alhora en direcció al mar, fa l’efecte que siguin els...

L’any 1986, als 20 anys, Christopher Thomas Knight marxà de casa sense dir res, s’amagà als boscos de North Pond, a l’estat de Maine, i hi romangué vint-i-set anys. Durant aquest temps, visqué en solitud, sense...

Aquesta ficció sorgeix de les especulacions de Sergi Mas en una conversa amb David Gálvez que aquest em va traslladar. A ells els agraeixo que em deixin aprofitar-me de les seves idees.

Carretera secundària ampla i ben enquitranada que porta a unes urbanitzacions esparses i un poble penjat. Després la ruta continua amunt entre boscos i cortals, i permet gaudir de les muntanyes i apropar-se al ...

Durant anys ha tingut el canal de viatges permanentment sintonitzat a la tele on mirava els reportatges de creuers i ara la seva dona li ha fet la sorpresa. Han arribat a port puntuals i il·lusionats en veure ...

Vist que res és casual, aquí van unes preguntes sobre mobilitat sostenible

Després de llegir la premsa les últimes setmanes, m’estic aficionant a la ciència-ficció. Això sí, passo dels clàssics de l’anticipació científica i m’he centrat en les planes de política nacional, que últimame...

Quina calor, redéu! Sí tu, cau foc, el carrer sembla un infern. Aquí dins, encara. Vas a la quarta? Sí, gràcies. I per dormir, què? Uf, sí tu, no hi ha manera. Vinga, adéu. Que vagi bé. Abans que es tanquin les...

Tot i que no hi he anat mai, l’illa grega de Lesbos forma part dels meus paisatges personals. Ho és perquè fa molts anys vaig estudiar la poesia lèsbica de Safo. M’he sentit acalorat i enamoradís a Lesbos, com ...

A la finestra del vagó, un bosc de pins i una vall de muntanya

Tant si ens agrada com si no, ens ho haurem de menjar sense patates

Tota la tradició a Casa de la Vall però amb les dones al centre del focus.