Iñaki Rubio

L’assalt al Capitoli de fa pocs dies, em va fer pensar en la revolta dels joves andorrans que el 1933 van entrar a Casa de la Vall i van forçar el Consell General. Crec que no vaig ser l’únic. A Twitter corria ...

Fa unes setmanes crèiem que hauríem de celebrar el Nadal per videoconferència i, tot i que no acabàvem de veure com podríem fer cagar el tió a través de l’iPad sense estrossinar la pantalla, als grups de WhatsA...

L’últim acte social a què vaig anar abans del confinament va ser la presentació d’Entre l’infern i la glòria d’Àlvar Valls a la Fada Ignorant; i el primer acte social a què he assistit en temps de pandèmia ha e...

Aquesta setmana hem sabut que Àlvar Valls ha estat seleccionat com un dels finalistes per al premi Joaquim Amat Piniella amb el seu llibre Entre l’infern i la glòria, obra monumental destinada a convertir-se en...

Dilluns es va discutir amb altres usuaris del Diari a la notícia sobre si el professorat havia de fer les proves TMA als alumnes. Volia criticar el govern per llançar globus sonda i esverar la població, però el...

No us ha passat mai, al súper, de quedar-vos bloquejats davant un aparador en què la varietat de l’oferta és excessiva? A mi em destarota la nevera dels iogurts. Un cartell diu que triïs el producte abans d’obr...

Benvolgut, amb tota la meva admiració, m’arrisco a escriure’t aquestes línies malgrat que no sé si podràs llegir-les. I des de la distància que ens separa –enorme, insalvable, cada cop més gran– m’adreço a tu n...

Si fa uns mesos, just abans del confinament, era Àlvar Valls qui ens sorprenia amb Entre l’infern i la glòria, obra monumental sobre Verdaguer, destinada a ser un clàssic, ara és Albert Villaró qui posa en un l...

Vaig a la meva llibreria de referència per comprar l’últim llibre de l’Albert Villaró (ja us dic que fa molt bona pinta) però com que està tancada acabo a la llibreria d’un centre comercial proper. De seguida t...

El teletreball li agradava. Si no fos perquè la dona el va deixar, el confinament li va anar prou bé: va servir-li per descobrir una força interior que desconeixia. No només es va tancar a casa, també es va tan...

M’arriben ecos d’una manifestació a Madrid –com n’hi ha hagut als Estats Units– dels que anomenen col·lectiu antimascareta. Hi veig gent descontenta, enfadosa, que fa bandera de la mascareta. Literalment. Com q...

Hi havia una vegada un príncep que vivia en un país molt pobre. Malgrat que el sol senyorejava el cel blau i l’esclat escumós del mar convidava a capbussar-s’hi, el país era tan pobre que el simple fet de poder...

Espero que quan rebis aquestes línies tu i la teva família estigueu sans i estalvis. Per la teva carta de principis de juny, sé que vas passar el confinament relativament bé i ara confio que el desconfinament n...

Els seus gestos semblen tan naturals que és evident que estan minuciosament estudiats. Com també deu estar preparada aquella manera de caminar com si fossin models a la passarel·la, actrius a la catifa ve...

Fa prop de vint anys que patrullo pels carrers de segona ensenyança i batxillerat. En fa dos que soc a segona línia però no he oblidat tot el que he après a les aules. Com a profe. Però també com a alumne. No s...