L’acord d’associació amb la UE: un projecte de país

Progressistes-SDP defensa que l’acord d’associació amb la Unió Europea és una decisió política i estructural de primer ordre, amb efectes directes i duradors sobre el model econòmic, social i institucional d’Andorra.

Precisament per això, no pot ser reduït ni a un exercici tècnic ni a un simple tràmit diplomàtic conduït des d’una lògica restringida i excessivament institucional. Un projecte d’aquesta magnitud no admet banalitzacions ni relats unidireccionals: exigeix convicció col·lectiva, explicació rigorosa i una implicació real del conjunt del país.

Quan l’acord es comunica de manera deficient o només des d’una veu oficial, el problema no és de forma sinó de fons, perquè se’n debilita la credibilitat i s’alimenten el soroll, la simplificació i la desconfiança, la qual cosa converteix una decisió estratègica en un projecte fràgil i políticament exposat.

No pot ser concebut com un projecte exclusiu de govern o partits

Alguns països han entès què implica realment un acord d’associació; d’altres encara no. És en aquest context que Progressistes-SDP ha volgut posar en relleu el pas fet per la República de San Marino que, el 15 de gener de 2026, a través de la seva Secretaria d’Estat d’Afers Exteriors, va reunir una comissió mixta amb una composició deliberadament transversal, integrant totes les forces polítiques amb representació institucional, així com els actors econòmics i socials.

No es tractava d’escenificar unanimitats ni de gestos cosmètics, sinó d’assumir una realitat incòmoda però ineludible: l’acord d’associació amb la UE només pot avançar amb solidesa si es construeix com una responsabilitat compartida i si la informació i la promoció del seu contingut s’articulen des d’una lògica de corresponsabilitat nacional.

Inspirant-se en aquest model, que entén l’acord d’associació com una decisió de país i no com una qüestió estrictament governamental, Progressistes-SDP proposa traslladar aquesta mateixa lògica al cas andorrà en el marc del pacte d’Estat per l’acord d’associació amb la Unió Europea.

A través del seu representant, Jaume Bartumeu, el partit va defensar la necessitat d’eixamplar el pacte més enllà de l’àmbit estrictament polític i d’incorporar-hi de manera activa i efectiva els sindicats, els agents econòmics i els actors socials, amb un objectiu clar i políticament exigent: articular una acció conjunta d’informació, explicació i promoció del contingut de l’acord basada en la corresponsabilitat i no en un relat unidireccional.

Tal com ha entès San Marino, sense pluralitat, sense complicitats socials i sense una pedagogia rigorosa i creïble, el procés queda inevitablement exposat al descrèdit, a la desinformació i al rebuig social.

Pensem que l’acord d’associació amb la Unió Europea no pot ser concebut com un projecte exclusiu del Govern o dels partits que integrem el pacte d’Estat, sinó com una eina col·lectiva per garantir el futur econòmic, social i institucional d’Andorra.

No és una qüestió ornamental, sinó una exigència de legitimitat democràtica. L’acord tindrà impactes reals sobre l’economia, el mercat de treball, la regulació empresarial, els drets socials i les oportunitats de futur del país, i pretendre explicar-lo o defensar-lo sense comptar amb els sectors directament afectats és un error de plantejament i una greu falta de realisme polític.

Per aquest motiu, Progressistes-SDP sosté que ampliar el pacte d’Estat no el debilita, sinó que el reforça. Obrir-lo de manera efectiva als sindicats, als agents econòmics i als actors socials –no com a convidats de pedra, sinó com a part activa del procés– permet enriquir el debat, millorar la qualitat de la informació que arriba a la ciutadania i evitar que la difusió de l’acord sigui percebuda com un exercici de propaganda. Només una estratègia compartida, plural i transparent pot combatre la desinformació, resoldre dubtes i construir consensos sòlids.

Estem convençuts que un pacte d’Estat tancat, reduït a l’àmbit estrictament polític i excessivament controlat des del Govern corre el risc de convertir-se en una bombolla autoreferencial, allunyada de la realitat del país. I un acord que es defensa des d’aquesta bombolla no genera confiança: genera sospita.

El problema no és la discrepància, sinó el silenci; no és el debat, sinó la seva absència. Un acord d’associació que es vol fort no pot tenir por d’escoltar ni de compartir el relat.

Encara som a temps de corregir el rumb. Però això exigeix abandonar la comoditat del pacte tancat i assumir el risc –necessari– d’un pacte obert, plural i exigent.

L’acord d’associació amb la Unió Europea no necessita més consignes ni més escenografia institucional: necessita veritat, credibilitat i complicitats reals. I la credibilitat només neix quan el país hi és tot.

Progressistes-SDP continuarà treballant perquè el futur d’Andorra a Europa es construeixi des del diàleg ampli i amb la societat al centre.