No ha estat un error

No ha estat un error. Tampoc ha estat cap ofensa. Ni tan sols calien els aclariments. Poques coses podré afegir al que ja s’ha dit fins ara en defensa de l’acte d’inici del Carnaval encampadà amb la penjada del Carnestoltes representant el primer ministre d’Israel. Aquí no valen rivalitats parroquials, ni matisos i soc molt explícit amb el suport inequívoc als amics d’Encamp, sí, però sobretot a una forma d’entendre el món a través de l’humor i la sàtira. I el Carnaval és sens dubte un dels moments per excel·lència de la crítica a través de l’humor. Les crítiques rebudes, els matisos d’alguns polítics, la bel·ligerància que ens ve de fora no fan altra cosa que posar en perill la llibertat d’expressió i, en conseqüència, la ja feble democràcia que tenim. L’humor és i ha de ser un espai de llibertat. No ha de tenir límits, ni tampoc s’ha de limitar la creativitat de qui el fa. L’humor, en qualsevol de les seves formes, ja sigui a través de la sàtira, del sarcasme o de la crítica àcida, és un dels pocs canals que a la ciutadania li queda per expressar el seu malestar davant del poder, com a instrument de denúncia i de crítica social. L’humor blanc els hi fa pessigolles, ja n’estan vacunats i s’ho prenen com un peatge pel qual han de passar, els agrada i fins i tot se’n riuen. I acabo fent una citació de fa dos dies d’un article de l’Antoni Bassas a l’Ara que trobo molt encertada: “No és que l’humor pugui salvar ell solet la democràcia, però un país és, també, el seu sentit de l’humor: allò que es pot dir i el que és tabú”.