Condecorar Sarkozy

Dura lex, sed lex: la llei és dura, però és la llei, que diu el cèlebre principi del dret romà. I què diu, la nostra llei 12/2022, de protocol i cerimonial? Doncs que la distinció més alta que s’atorga al país és la Creu dels Set Braços, que distingeix les persones, entitats o institucions “que s’hagin distingit de manera extraordinària per la seva dedicació, constància i esperit d’iniciativa contribuint significativament al benefici del Principat d’Andorra, en la seva promoció econòmica, social, divulgació científica, històrica o cultural tant al Principat com a l’exterior, o per fets de marcada transcendència”. Fins aquí, una mera qüestió de mèrits. Tanmateix, si avancem una mica més en el text veurem que, a part dels mèrits, en uns càrrecs concrets es concedeix tan sols pel fet d’haver-lo desenvolupat. Cito literalment: “reben la distinció de forma automàtica els/les coprínceps/coprinceses, els/les ex-síndics/iques generals i els/les ex-caps de Govern, publicant-se en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en forma de decret.” Això vol dir que l’excopríncep Nicolas Sarkozy, que va ostentar el càrrec entre el 2007 i el 2012, també la rebrà, malgrat que d’aquí ben pocs dies entrarà a la presó. Ho farà per una condemna de cinc anys, tres anys dels quals ferms, per haver rebut finançament il·legal de la dictadura líbia de Moammar al-Gaddafi a les eleccions que el van portar a l’Elisi fa gairebé dues dècades. Sabem de la importància de la institució del Coprincipat, hom es pregunta obligadament si aquest automatisme no s’hauria de revisar... Més que res per no haver de condecorar Sarkozy a la presó, o quan en surti.