Congelació de les subvencions

Congelar les subvencions no és mai una decisió fàcil, però en el context actual és una mesura comprensible i, fins i tot, necessària. Després d’uns exercicis amb increments destacats en el suport públic a clubs i federacions esportives, el Govern ha optat per mantenir el mateix nivell d’ajuts per al 2026, una decisió que respon a un pressupost més ajustat i a la necessitat d’atendre altres prioritats, com ara la inversió en habitatge o infraestructures. En aquest escenari, toca, en sentit figurat, estrènyer-se el cinturó. És important destacar que la congelació no suposa una retallada i que, en termes pràctics, permet mantenir l’estabilitat i garantir la continuïtat de la feina que es fa des de les entitats esportives, especialment en l’àmbit de la base, en què es construeixen els valors i l’estructura de l’esport del futur. És igualment rellevant que les federacions i els seus representants hagin acollit la mesura amb responsabilitat i maduresa, entenent que la situació requereix una corresponsabilitat compartida i l’esforç de tots els actors implicats. El diàleg obert amb el ministeri, la previsió dels escenaris i la voluntat d’optimitzar els recursos disponibles són elements que parlen bé del model de relació actual entre l’administració i el teixit esportiu del país. En paral·lel, moltes entitats han expressat la intenció de cercar nous suports privats, una via que no tan sols és recomanable, sinó imprescindible en temps d’incertesa pressupostària. Mantenir les subvencions no equival a abaixar la guàrdia; al contrari, obliga a reforçar l’eficiència, a ser transparents i a centrar-se en els objectius esportius i en la projecció del país a través de l’esport. El reconeixement de l’esforç de les federacions i entitats, dels tècnics, dels esportistes i dels voluntaris és, per tant, compatible amb la necessitat de contenció. L’esport continuarà sent una peça fonamental del país, però caldrà fer-ho amb el rigor i la responsabilitat que el moment actual exigeix.