El dilema laboral
Permetre una jornada més llarga pot alleugerir el mercat, però només si hi ha garanties legals i controls
Andorra no pot créixer indefinidament, però tampoc pot permetre’s frenar l’activitat econòmica que la sosté. Aquest és el dilema que travessa el debat sobre l’ús d’hores extres per part dels treballadors temporers, especialment en sectors com l’hoteleria i la restauració. La proposta que torna a posar-se sobre la taula no és nova, però sí urgent: davant la saturació del mercat immobiliari i les quotes de contractació esgotades, guanyar eficiència allargant les jornades pot semblar una sortida lògica. Sempre que es faci amb garanties. No es tracta de triar entre economia o drets laborals. Es tracta d’establir condicions clares perquè una mesura no es converteixi en una porta oberta a l’abús. En aquest sentit, cal reconèixer que el Govern hauria d’advertir que només considerarà aquesta opció si va acompanyada de controls estrictes: inspeccions reforçades, vigilància del límit d’hores legals i evitar dobles jornades no declarades. La teoria és correcta. Però la pràctica exigeix un compromís polític real i eines tècniques eficaces. Si no es poden controlar les hores extres, no es poden permetre. L’experiència d’altres països europeus demostra que les hores extraordinàries només funcionen en sistemes amb registre horari rigorós, descansos assegurats i igualtat de condicions entre temporers i personal fix. Aquí, la norma ha d’anar abans que la flexibilitat. Cal evitar que el que hauria de ser un reforç puntual esdevingui estructural. La patronal demana solucions urgents, i li toca posar de la seva part per a un mercat de treball òptim. Els hotelers avisen d’un sistema que ja no funciona. És moment, doncs, de posar sobre la taula totes les opcions: contractació a l’origen, revisió de quotes, i sí, estudiar les hores extres. Però fer-ho sense presses, amb transparència, i tenint clar que créixer no vol dir cremar. Equilibri, rigor i responsabilitat: només així es podrà avançar. Sabem les limitacions com a país, els serveis, el territori, els recursos no donen per a una població molt més gran. I el turisme continua sent de masses.